Agradi o no, tor­nem a la nor­ma­li­tat. De nou als segui­dors de l'Espa­nyol ens toca pen­sar més en la tem­po­rada vinent que en la pre­sent. Ara que ja han pas­sat uns dies és quan ens comen­cem a ado­nar de la gran opor­tu­ni­tat per­duda. El que en una pri­mera reacció era només la causa d'un resul­tat espor­tiu, ara ja es pot con­si­de­rar una frus­tració col·lec­tiva. Després d'haver tin­gut a tocar un altre moment històric per al club, costa molt accep­tar l'eli­mi­nació de la copa com si no hagués pas­sat res. I veient el par­tit con­tra l'Atlético de Madrid de l'altre dia, queda més clar encara que la tor­nada de la semi­fi­nal de la copa no es va pre­pa­rar prou bé, ni des de la ban­queta ni des dels des­pat­xos. D'acord que els madri­lenys no pas­sen el millor moment i que Kiko Casi­lla va tor­nar a demos­trar que la cagada que va fer a Ano­eta va ser només una tifa­rada cir­cums­tan­cial, però d'alguna manera es va tor­nar a donar una imatge de certa solvència. Una solvència que ani­ria molt bé con­so­li­dar de cara als cinc par­tits següents, abans de rebre el Barça a casa. Siguin en par­tits jugats a fora o a casa, els pro­pers rivals –Depor­tivo, Elx, Vila-real, Ath­le­tic de Bil­bao i Lle­vant– han de ser equips prou asse­qui­bles per a l'Espa­nyol per treure els nou punts que fan fal­ten per arri­bar als qua­ranta-dos que diuen que són els mar­quen la línia del des­cens a la segona divisió.

D'aquesta manera, si s'acon­se­gueix aquest objec­tiu, el derbi pro­gra­mat per al dar­rer cap de set­mana del mes d'abril seria de poca trans­cendència pel que fa a la pun­tu­ació. Segons el calen­dari que hi ha, els cinc últims par­tits, si l'Espa­nyol no fa la feina, podrien ser d'infart, ja que cal supo­sar, tal com estan les coses, que el Gra­nada, el Rayo, l'Eibar, el Madrid i el Celta alguna cosa s'hi juga­ran i que neces­si­ta­ran els punts. El que dèiem, tor­nar a la nor­ma­li­tat, tor­nar a par­lar de no bai­xar. Coses del destí.