Opinió

Homes que es beneficien d'homes

Contraposar el messiànic Ruz i el nuñisme de Bartomeu em provoca esgotament

Estic exte­nuat d'aquell afo­risme de Pla segons el qual els espa­nyols d'esquer­res s'assem­blen als de dre­tes, de l'ús sobrer d'adjec­tius com kafkià i dan­tesc, de la redundància simètrica d'una crisi econòmica que també ho és de valors, i sobre­tot, em deixa exhaust que un ter­tulià exposi les cau­ses del descrèdit de la política. Vull eva­dir-me d'aquesta fatiga i fumar-me la meva època sota l'oli­vera cen­tenària on els meus avis es van sepa­rar per pri­mera vegada. I és que tot i que he d'adme­tre que de petit em roba­ven l'entrepà i les dones sem­pre m'han enga­nyat amb homes més coor­di­nats que jo, tinc una certa perícia a l'hora d'inter­pre­tar la rea­li­tat. Per exem­ple, puc intuir que els Pujol han fet alguna mani­o­bra econòmica a des­temps, encara que sigui per gas­tar-se'ls en pro­duc­tes cata­lans que donen feina a per­so­nes que viuen i tre­ba­llen a Cata­lu­nya, i que per tant, s'aca­bin valo­rant a si matei­xos com els cre­a­dors de la New Deal cata­lana. Sé què pen­ses. Estàs sorprès. Ja m'ho diu ufa­nosa ma mare quan m'aca­rona la barba “Ets molt astut, fill meu.” Per això el punt àlgid del meu esgo­ta­ment vital ha arri­bat amb la con­tra­po­sició entre el mes­si­a­nisme de Ruz i el nuñisme de Bar­to­meu. El pri­mer juga a ser Robin Hood, un heroi amb ganes de domi­nar la fos­cor que empaita l'únic club devot a fer ten­ti­nes al llin­dar de la llei, i el segon és un pre­si­dent vàlid a l'hora de mar­car un per­fil sin­gu­lar que el desen­ganxa del seu ante­ces­sor, però que ha cai­gut en l'error d'anar al ves­sant pas­si­o­nal per no pren­dre res­pon­sa­bi­li­tats sobre un fet que mai van aca­bar d'expli­car perquè no deu­ria ser tan fàcil d'enten­dre. De tota manera, no li retrec res, la seva reacció és molt humana, jo una vegada vaig fotre la xicota a un amic meu i de tant jus­ti­fi­car-me vaig aca­bar pen­sant que era un acte en favor de les lli­ber­tats indi­vi­du­als. En defi­ni­tiva, tot ple­gat es tracta de no caure en aquest joc en què has de pren­dre bàndol per evi­tar ser un traïdor de la causa, perquè, si no, t'aca­bes sot­me­tent a un ego que mani­o­bra les pas­si­ons de la massa pel seu propi bene­fici. Cor­rupció emo­ci­o­nal. Popu­lisme pragmàtic. Exte­nu­ació homi­cida.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.