Fórmula 1 de mirada curta
a castigar
el domini
dels que ho fan millor
és una estratègia altament destructiva
Acaba de començar la F-1 i ja estem tots desmotivats perquè ja sabem qui guanyarà el campionat. Tots, fins i tot el gran capo, Bernie Ecclestone que, presoner dels seus interessos particulars, no ha sabut orientar correctament la màxima disciplina. No hi ha competitivitat, i Mercedes guanyarà sense despentinar-se, gràcies al seu conjunt propulsor. Com abans ho va fer Red Bull –no pas pel motor, sinó per l'enginy aplicat a l'aerodinàmica–, Brawn i Ferrari. Fixem-nos-hi: l'estratègia global de la F-1 en l'última dècada ha estat anar prohibint tot invent que proporcionés algun avantatge: difusors dobles, conductes de tot tipus, alerons flexibles... Tot s'ha encaminat a tapar les escletxes que el reglament tècnic deixava a l'enginy, a capar la creativitat. Una estratègia de volada curta, gallinàcia, contraproduent a llarg termini.
Ecclestone plora per l'abús de posició dominant de Mercedes, i implora a la FIA que prengui mesures per parar els peus als alemanys i el seu conjunt propulsor –ara ja no podem parlar de motors, perquè n'hi ha tres, i dos són elèctrics– que insulta els rivals a la pista. Un altre pedaç fruit de la miopia. Els invents de Ross Brawn i Adrian Newey eren visibles i, per tant, font d'inspiració, imitables. La superioritat de Mercedes respon, sobretot, a una gestió informàtica òptima dels fluxos de potència. I això no es veu, no es pot copiar. Diuen que Ferrari ha trobat 50 cavalls més de potència en el seu propulsor 2015. En canvi, Renault no progressa. Amb les limitacions de flux de gasolina (màxim 100 kg per hora, igual per a tothom), per molt turbo que hi hagi en un motor, 50 cavalls no vénen de cap nova tècnica constructiva, sinó d'un equip d'enginyers informàtics que s'han trencat les banyes buscant recuperar tota l'energia possible per reintroduir-la en la propulsió sense perdre ni un cavall (o kilowatt). Un terreny incipient, que no tothom –ni tan sols Honda– domina.
Admet Ecclestone que van estar massa pendents d'Honda i poc de frenar les actualitzacions de Mercedes. L'escuderia campiona no ha fet res il·legal, simplement ho ha fet millor. Intentar aturar els peus als que treballen bé és la solució ideal per desincentivar els que tenen mitjans, convidar-los a abandonar la F-1 i que la disciplina no se la creguin ni els que no en tenen ni idea d'esport i es passegen pel pàdoc i les zones vip a la recerca d'una foto en paper cuixé.
És aquest escenari, molt més destructiu que un altre any de monopoli Mercedes, el que sembla propiciar Ecclestone. La graella de Melbourne feia riure. Dels equips que van entrar l'any 2010 en queda un –i veurem quant dura– i mai han estat a prop ni de competir. Se'ls va admetre sabent que serien comparses i no aporten res. Amb comptades excepcions, per a un pilot que busca un volant és ja més important el feix de bitllets que porta a la maleta que ser tres dècimes per volta més ràpid. Així no es va enlloc. La competitivitat s'ha de fomentar amb una redistribució més justa dels ingressos i per un mecanisme que permeti als equips amb pitjors resultats accedir als millors pilots emergents. Estratègies que donarien resultats a mitjà i llarg termini, i no els cataplasmes de Bernie.