Fórmula 1 de mirada curta

Acaba de començar la F-1 i ja estem tots des­mo­ti­vats perquè ja sabem qui gua­nyarà el cam­pi­o­nat. Tots, fins i tot el gran capo, Ber­nie Eccles­tone que, pre­so­ner dels seus interes­sos par­ti­cu­lars, no ha sabut ori­en­tar cor­rec­ta­ment la màxima dis­ci­plina. No hi ha com­pe­ti­ti­vi­tat, i Mer­ce­des gua­nyarà sense des­pen­ti­nar-se, gràcies al seu con­junt pro­pul­sor. Com abans ho va fer Red Bull –no pas pel motor, sinó per l'enginy apli­cat a l'aero­dinàmica–, Brawn i Fer­rari. Fixem-nos-hi: l'estratègia glo­bal de la F-1 en l'última dècada ha estat anar pro­hi­bint tot invent que pro­por­cionés algun avan­tatge: difu­sors dobles, con­duc­tes de tot tipus, ale­rons fle­xi­bles... Tot s'ha enca­mi­nat a tapar les esclet­xes que el regla­ment tècnic dei­xava a l'enginy, a capar la cre­a­ti­vi­tat. Una estratègia de volada curta, gallinàcia, con­tra­pro­du­ent a llarg ter­mini.

Eccles­tone plora per l'abús de posició domi­nant de Mer­ce­des, i implora a la FIA que pren­gui mesu­res per parar els peus als ale­manys i el seu con­junt pro­pul­sor –ara ja no podem par­lar de motors, perquè n'hi ha tres, i dos són elèctrics– que insulta els rivals a la pista. Un altre pedaç fruit de la mio­pia. Els invents de Ross Brawn i Adrian Newey eren visi­bles i, per tant, font d'ins­pi­ració, imi­ta­bles. La supe­ri­o­ri­tat de Mer­ce­des res­pon, sobre­tot, a una gestió informàtica òptima dels flu­xos de potència. I això no es veu, no es pot copiar. Diuen que Fer­rari ha tro­bat 50 cavalls més de potència en el seu pro­pul­sor 2015. En canvi, Renault no pro­gressa. Amb les limi­ta­ci­ons de flux de gaso­lina (màxim 100 kg per hora, igual per a tot­hom), per molt turbo que hi hagi en un motor, 50 cavalls no vénen de cap nova tècnica cons­truc­tiva, sinó d'un equip d'engi­nyers informàtics que s'han tren­cat les banyes bus­cant recu­pe­rar tota l'ener­gia pos­si­ble per rein­tro­duir-la en la pro­pulsió sense per­dre ni un cavall (o kilowatt). Un ter­reny inci­pi­ent, que no tot­hom –ni tan sols Honda– domina.

Admet Eccles­tone que van estar massa pen­dents d'Honda i poc de fre­nar les actu­a­lit­za­ci­ons de Mer­ce­des. L'escu­de­ria cam­pi­ona no ha fet res il·legal, sim­ple­ment ho ha fet millor. Inten­tar atu­rar els peus als que tre­ba­llen bé és la solució ideal per desin­cen­ti­var els que tenen mit­jans, con­vi­dar-los a aban­do­nar la F-1 i que la dis­ci­plina no se la cre­guin ni els que no en tenen ni idea d'esport i es pas­se­gen pel pàdoc i les zones vip a la recerca d'una foto en paper cuixé.

És aquest esce­nari, molt més des­truc­tiu que un altre any de mono­poli Mer­ce­des, el que sem­bla pro­pi­ciar Eccles­tone. La gra­e­lla de Mel­bourne feia riure. Dels equips que van entrar l'any 2010 en queda un –i veu­rem quant dura– i mai han estat a prop ni de com­pe­tir. Se'ls va adme­tre sabent que serien com­par­ses i no apor­ten res. Amb comp­ta­des excep­ci­ons, per a un pilot que busca un volant és ja més impor­tant el feix de bit­llets que porta a la maleta que ser tres dècimes per volta més ràpid. Així no es va enlloc. La com­pe­ti­ti­vi­tat s'ha de fomen­tar amb una redis­tri­bució més justa dels ingres­sos i per un meca­nisme que per­meti als equips amb pit­jors resul­tats acce­dir als millors pilots emer­gents. Estratègies que dona­rien resul­tats a mitjà i llarg ter­mini, i no els cata­plas­mes de Ber­nie.