No acabo d'entendre els criteris que el comitè de competició aplica a l'hora de sancionar un futbolista que ha comès alguna infracció.

Hi ha vegades que ens trobem amb decisions desproporcionades, com ara suspendre durant quatre partits un jugador per una desconsideració a l'àrbitre, i tot seguit, una altra de massa tova, quan, per exemple, un jugador és suspès amb només dos partits per una acció violenta que, a més, ha posat en perill la integritat física d'un adversari.

No estic dient amb això que no s'hagi de respectar al màxim la figura arbitral com sí que es fa en altres esports, però sí que entenc que la diferència de criteri entre un cas i l'altre és exagerada.

Sovint el comitè al·lega que si a l'acta arbitral no figura la paraula agressió ells no hi poden fer gaire cosa més, ja que s'han d'atendre al que hi diu. Per a què serveixen, doncs, les imatges de televisió o les noves tecnologies? No es pot rectificar si s'adonen que el que es veu a les imatges no es correspon amb el que explica l'àrbitre al final del partit?

Sancionar amb dos partits un jugador que no té cap intenció de jugar la pilota i que pot provocar una lesió important a un altre és la millor manera d'eliminar aquestes actituds? No seria més adequada una sanció exemplar per tal d'intentar eradicar aquestes accions violentes?

Tant de bo que el comitè de competició sàpiga rectificar a temps i no haguem d'esperar que algú acabi prenent mal de veritat, perquè llavors tots correrem per canviar les normes i voldrem ser els més estrictes de tots. En qualsevol cas, la trajectòria d'aquest organisme i la seva manera d'actuar fins ara, més ancorada al passat que no pas una altra cosa, no ens pot fer ser gaire optimistes.

I és que en aquest país, no només en l'esport, sinó en moltes altres coses, sempre anem tard i malament, i sovint no ens apliquem fins que no passa alguna desgràcia. Només cal recordar el que ha passat amb els grups d'aficionats radicals. Hem passat d'una certa permissivitat per part de molts clubs a sancionar els insults, no sempre tots ni a tot arreu, que se senten cada cap de setmana als camps de futbol.