Opinió

Protagonismes

Poc o res té a veure Luis Enrique en la revifalla i consolidació de l'equip, si ens guiem per l'atenció que se li concedeix

De Luis Enri­que es parla poc. Se'n va par­lar quan l'equip anava pel pedre­gar. Molt i mala­ment: d'errors en les ali­ne­a­ci­ons, exa­brup­tes a la sala de premsa i duels fra­tri­ci­des amb Messi. En canvi, des de la revi­ta­lit­zació, sem­bla que hagi des­a­pa­re­gut. Des que, amb un pla excèntric, es va gua­nyar, i bé, el PSG, un equip amb cara i ulls que al Parc dels Prínceps havia dei­xat retra­tat el Barça, sabíem que no se li con­ce­di­rien mèrits. Aque­lla victòria, molt més aplau­dida a fora que a casa, es va atri­buir, en les cròniques, més als atzars i talents indi­vi­du­als que no pas als col·lec­tius. Un tri­omf tot i l'entre­na­dor, es veu. Després, amb la revi­fa­lla i con­so­li­dació de l'equip, ver­ti­ginós però fia­ble, res. Tot és cosa de Messi, one man show, que s'ha posat les piles. Exhi­bi­ci­ons interes­tel·lars de l'argentí com la de la pri­mera part de fa tres dies con­tra el City ava­len la tesi, que implica des­car­tar qual­se­vol influència subs­tan­cial del tècnic ni en les millo­res col·lec­ti­ves –en les tran­si­ci­ons, la velo­ci­tat de cir­cu­lació, el to físic, la pressió en totes les línies– ni en les indi­vi­du­als: en la inte­gració de Raki­tic i Suárez, o la millora del ren­di­ment no només de Messi, també de Piqué, d'Alves i d'Ini­esta. Poc o res hi té a veure Luis Enri­que, si ens guiem per l'atenció que se li con­ce­deix.

El cas és que, de clas­ses magis­trals, Messi n'ha ofert unes quan­tes. I la majo­ria, en l'era d'Aquari que va ser l'era Guar­di­ola, quan la cas­cada d'adjec­tius per al tetra­pi­lo­ter d'or no només no impe­dia les llo­an­ces al tècnic, sinó que van asso­lir cotes de vene­ració reli­gi­osa. I que els reno­vats elo­gis a l'argentí, per ditiràmbics i insis­tents que siguin, no mono­po­lit­zen l'espai ho prova el pro­ta­go­nisme que es va ator­gar, abans, durant i després del par­tit, al mateix Guar­di­ola, pre­sent al Camp Nou. Molt més del con­ce­dit al menys­tin­gut Luis Enri­que. De fet, hi va haver temps per parar atenció fins i tot al jutge Vidal, pre­sent a la llotja com a la sopa, fet que, per cert, per­me­tria expli­car per si sol que el Pep pre­ferís anar al seient que paga. Si no, hau­ria hagut de com­par­tir sel­fie –en forma de con­nexió en directe a TV3, a més– i aguan­tar estoic els sacri­le­gis del con­vi­dat, que va apro­fi­tar les pas­sa­des a l'espai de l'entre­vis­ta­dor de La teva per forçar tota mena de metàfores i equi­pa­ra­ci­ons sua­des entre el Barça i Cata­lu­nya, fut­bol i política i –aquesta, de tan greu, del tot into­le­ra­ble– entre Messi i Mas i Jun­que­ras. No crec que Guar­di­ola, per més pro procés i pro Martí i Pol que sigui, les hagués supor­tat.

En fi. Que ara no es parla de Lucho, cul­pa­ble quan val mal dades, perquè no dóna la gana. A veure si serà tan sim­ple com que ens cau mala­ment. Demà s'enfronta amb Car­letto, un altre avui menys­tin­gut –i de pal­marès reful­gent, aquest!– que fa qua­tre dies tenia una mà esquerra que ara té fluixa, i dilluns, o l'italià serà pell, o es tor­narà a blas­mar de l'asturià. Ah, i si ens aquests assump­tes, en què no sem­blen tan dife­rents les afi­ci­ons del Barça i el Madrid, també el Barça és com el país, com diu ell, que en pren­gui nota el jutge Vidal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)