L'acord de la directiva del Barça d'homenatjar Josep Sunyol, el president del Barça assassinat a la serra de Guadarrama per les tropes franquistes el 6 d'agost de 1936, honora l'entitat i les directives que des del 1996 han recordat la figura de qui fou la màxima figura directiva de l'esport català en el període republicà. També va presidir la Federació Catalana de Futbol i el RACC, i va ser dirigent i diputat d'ERC, raó per la qual va ser executat sense causa per un escamot franquista.

Després d'una exhaustiva recerca, Carles Llorens, Antoni Strubell i jo mateix vam publicar Sunyol, l'altre president afusellat (Pagès Editors, 1996), en el qual explicàvem els fets del dramàtic final luctuós de Sunyol i els qui l'acompanyaven. Jaume Sobrequés, aleshores directiu, va facilitar que gent tan enfrontada com Núñez i Llauradó deixessin al marge les seves diferències per poder recuperar la figura d'en Sunyol amb tot el relleu possible. Les directives posteriors, totes, sense excepció, han actuat igual.

En allò fonamental del Barça tots hem d'anar a l'una. En els fets clau del ser del club no hi ha d'haver comportaments de personalisme malaltís. Si hi reflexionem veurem que el Barça fundat el 1899 és el club d'un país, diferent de la resta del món per haver fet front des de la seva fundació a tota mena d'aigües procel·loses. Després del desastre colonial del 98, en un país amenaçat per la ruïna i la sobreproducció, Catalunya el 1901 encarava el futur apostant per la democràcia, la indústria, el progrés i Europa. A Espanya no hi arribaria fins 30 anys després, el 1931, amb la II República, declarada, per cert, a Catalunya per Companys i Macià.

Ara altre cop, barretada al Barça. Davant tanta covardia històrica del PSOE i complicitat no democràtica del PP, C's i altres, el Barça indica amb fets la reivindicació del passat, enaltint el país i la seva gent, i alhora afirma que el club ha de palpitar al compàs de la seva gent. Democràcia i catalanitat, llibertat i independència.