El ciclisme de Polònia, aquest país absurdament agermanat a nosaltres, viu el millor moment de la seva història moderna. Michal Kwiatkowski no només és l'actual campió del món sinó que és un ciclista amb unes condicions extraordinàries per marcar tota una època. L'altra gran figura és, òbviament, Rafal Majka, impressionant escalador que va destruir en el darrer Tour les aspiracions de Joaquim Rodríguez de guanyar la classificació de la muntanya. Però tots tenim un passat i el primer polonès que va fer-se un nom en el ciclisme professional va ser Zenon Jaskula, un vestigi de l'era d'Indurain al qual ningú reconeix com a pioner. Va ser, de fet, el primer ciclista de l'est a pujar al podi al Tour de França. Ho va aconseguir el 1993 en una edició en què es va passar gairebé totes les etapes patint desesperadament a la roda d'Indurain i Rominger. No era un escalador, però tenia una resistència heroica. Segur que els aficionats enganxats a les proeses del gran navarrès encara el recorden amb la cara vermella i a punt d'explotar. Jaskula, que un any abans de caure el teló d'acer va ser medallista als Jocs de Seül, es va guanyar l'any següent al podi del Tour un contracte milionari (el pagaven amb lires) a Itàlia, però la seva flor es va anar apagant. La feina ja l'havia fet.