Opinió

Quan els fets topen amb els objectius

L'Espanyol està situat, ara mateix, on li correspon per la lògica de la plantilla

L'Espa­nyol afronta la recta final de la lliga en la dot­zena posició, a nou punts dels des­cens i a deu del setè lloc, l'últim que dóna dret a anar a Europa. Els som­nis més calents de l'afició blanc-i-blava depe­nen de jugar una com­pe­tició con­ti­nen­tal. Ara mateix, aquesta pos­si­bi­li­tat sem­bla una uto­pia, un impos­si­ble intan­gi­ble. Fa molts anys que s'intenta aspi­rar a alguna cosa, a sig­nar una tem­po­rada que tren­qui la lògica de la per­manència i en què es lluiti per estar entre els millors. De nou, aquest any tam­poc serà el de l'èxit en majúscu­les. Els blanc-i-blaus estan situ­ats, ara mateix on els cor­res­pon per la lògica de la plan­ti­lla. És a dir, en la for­qui­lla que va de la vui­tena a la dot­zena plaça. No hi ha més. Anar més enllà és només un mira­cle, una il·lusió que ser­veix per omplir dia­ris amb som­nis impos­si­bles. Enguany, però, el soci pot estar con­tent perquè ha vis­cut el pes­si­go­lleig de la copa. Aquest Espa­nyol ha demos­trat orgull i pro­fes­si­o­na­li­tat eli­mi­nant el València i el Sevi­lla en el tor­neig del KO. Ara mateix, el tra­jecte vital de l'Espa­nyol és amar­rar la sal­vació amb tran­quil·litat i pul­cri­tud i, amb una mica de sort, aspi­rar a fer un sal­ti­ro­net de qua­li­tat. Enguany ho està acon­se­guint el Màlaga, un equip que viu del seu plan­ter després de la desin­versió del seu xeic de capçalera. L'Espa­nyol està bus­cant el seu camí a còpia de molt d'esforç i d'ima­gi­nació, a cost zero i apos­tant pel plan­ter. Un full de ruta que no casa amb el fut­bol modern, que demanda èpica, desitja emo­ci­ons for­tes i aspira a tocar la glòria en forma de títols. Els sotracs emo­ci­o­nals dels últims temps a l'Espa­nyol han anat de bra­cet de la per­manència. Sal­va­ci­ons al límit que han fet esbu­fe­gar més d'un. És la taquicàrdia, la ben­zina dels equips modes­tos. L'Espa­nyol està tre­ba­llant la seva iden­ti­tat i ara el que més em pre­o­cupa és que es con­tinuï cami­nant en la mateixa direcció. Faria bé la direc­tiva de reno­var el direc­tor espor­tiu, Òscar Perar­nau, i el tècnic, Ser­gio González. El pri­mer, per la tra­jectòria dels dos últims anys i el segon, per la seva nota­ble estrena en una ban­queta d'elit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)