El Barça de Luis Enrique ha superat una setmana important de la seva encara curta vida. Va trepitjar el City per plantar la tenda en els quarts de final de la Champions i va tombar el Madrid per agafar un avantatge consistent (4 punts) en el camí cap al títol de lliga. No és que els blaugrana avui siguin molt millors que fa una setmana. Continuen tenint moltes coses a polir i treballar, però avui tenen més credibilitat que fa set dies de cara als títols. Això és indiscutible. No pot dir el mateix, per exemple, l'altre protagonista del clàssic. Ahir era dia de discursos i, llegint i escoltant, podies arribar a confondre el missatge de Pedro Sánchez, líder discutit d'un PSOE en caiguda lliure, reclamant com a seva la victòria a Andalusia, l'eufòria de la nova política (Podemos+C's) després de perdre 24-85 (diputats) amb la vella política, i el candidat del PP, el nom del qual ningú recorda ja, reivindicant “una bona campanya” després de la pallissa encaixada amb un -17 al seu marcador particular, amb el missatge de jugadors i analistes de l'entorn madridista parlant de la superioritat del Madrid en el clàssic, de “bany” al Barça, de “recital” blanc i de “gran Madrid”. I amb això sobreviuran aquests deu dies de recés FIFA tot i la sisena derrota en la lliga, tot i el -4 en classificació, tot i la sensació que alguna cosa ha canviat a pitjor des del 2014 respecte al Barça, i tot i el gust amarg d'uns seguidors –ja són ganes– que acomiaden jugadors i entrenador amb crits, insults i algun cop al cotxe. Mirat fredament, el Madrid va tenir mitja hora de superioritat tàctica que el Barça va saber corregir i capgirar en la segona part. I si parlem de perdonar, Neymar va perdonar el 2-0 i entre el brasiler, Messi i Alba van perdonar cinc ocasions meridianes més en la segona part. El Barça va xutar més que el Madrid i Casillas va salvar més que Bravo. És clar que el Real Madrid és aquell equip que quan guanya 1-0 en l'últim minut i jugant malament és l'equip que no defalleix i no falla i quan perd com abans-d'ahir al Camp Nou és el millor. Allà sempre veuen el got ple. No com aquí.