El millor que podia passar a la Corunya era no perdre. Va ser un partit tan i tan planer que fins i tot podrien haver pactat el resultat i haver-se dedicat a deixar passar l'estona. De fet i amb tota sinceritat, ja fa prou dies, sí des de l'eliminació de la copa, que les expectatives són les que són. És a dir, allò de filosofia i bon aliments. El club està en una d'aquelles situacions de les quals només es pot sortir sense alteracions, si tant els directius com els tècnics i jugadors són capaços de no parlar més del compte. I no perquè estiguin enfadats o els hagin fet alguna mala jugada, sinó només per no saber-ne o per no estar a l'aguait. S'està en aquella situació que ja sembla permanent, la de comptar els punts que falten per estar tranquils. Sí, preocupa que ja faci massa partits que l'equip no marca jugui o no jugui Sergio García. Però tot i això encara hi ha la capacitat de sumar algun puntet. I de mica en mica... el que dèiem, objectiu acomplert! Si repassem i analitzem els equips de la lliga per dalt i per baix, cap preocupació. Res indica que l'Espanyol hagi de llepar. Ep, si no passa cap catàstrofe! De moment, ja hi ha una notícia que pot jugar a favor: la no-convocatòria de Kiko Casilla amb la selecció espanyola. Sap greu pel noi i, de rebot, també pel club, perquè les seleccions són un aparador per a la promoció del jugador i pot fer apujar el seu catxet en el mercat. I pel que diu el protagonista sembla que no ha afectat el seu estat d'ànim. Perfecte perquè no s'acaba d'entendre el criteri de Del Bosque, un home força equànime.

És com si li hagués pesat més la gran espifiada del dia de la Real Sociedad que no pas les bones actuacions, amb parades de molt mèrit, dels altres partits que ha jugat. També és veritat que, ara com ara, la selecció de Del Bosque, després del mundial, encara està buscant el nord, i fins ara, en cada convocatòria ha tret i posat jugadors per provar què. Sigui com sigui, benvinguda la seva decisió. L'Espanyol en dirà bé.