Aquests dies el senyor Miguel Cardenal, l'home que dirigeix la política esportiva a Madrid, està embrancat en una gran campanya per acusar algunes institucions públiques i privades de Catalunya de promoure la violència –simplement perquè no volem impedir la xiulada a l'himne de la final de la copa– i de polititzar l'esport per les queixes –justificades o no– vers la seva política. És com si s'acusés el sector de la medicina de tot Espanya d'estar polititzat per queixar-se de les retallades. Ja ho entenem, doncs, si et queixes i ets català estàs polititzat. Si no, no.

Per no allargar-me en el festival de declaracions de Cardenal, em centraré en la que considero més rellevant i greu. El president del CSD manté que les queixes de les entitats i clubs a Catalunya posen en perill l'arribada de grans esdeveniments esportius no només a Barcelona, sinó a tot el país. Això ho va dir just abans que la Federació Internacional de Piragüisme escollís Sort i la Seu d'Urgell com a seus del mundial del 2019. La realitat el va desmentir en pocs minuts. Amb tot, dimarts va insistir-hi aprofitant que el comitè d'avaluació de la Ryder Cup estava de visita a Catalunya i Barcelona. Al mateix temps que es vantava del suport del govern espanyol a la candidatura Costa Brava-Barcelona, deixava entreveure que algunes accions del govern i la societat civil catalana podrien posar en perill el projecte. Doncs, gràcies. La propera vegada, deuen pensar els promotors de la candidatura, no cal que vinguis.

I ja que Cardenal vol parlar de la Ryder, doncs parlem-ne. Són el govern català i l'Ajuntament de Barcelona els que posaran més de 30 milions d'euros perquè la competició vingui a Catalunya. El govern espanyol hi posa la marca España –sí, no rigueu– i les infraestructures, és a dir, completar l'N-II camí de Girona, una de les obres que més vergonya aliena provoquen en el món mundial; l'exemple final de com es polititza la política a Espanya, abandonant a la seva sort les comarques més separatistes –segons el seu parer– i també més productives. Que ja és mala sort que coincideixin. L'altra gran aportació espanyola a la candidatura és que el rei Felip VI sigui el president d'honor del comitè organitzador. Sense comentaris.

En el fons, Cardenal planteja una amenaça que no deixa de ser una fal·làcia. Si continueu per aquest camí –això inclou xiular himnes, queixar-se del govern espanyol, convocar eleccions plebiscitàries, etc.– les grans federacions internacionals us deixaran al marge. Però mirem què va passar a Escòcia, país que va organitzar la Ryder Cup del 2014, competició en què el govern del país se la va jugar amb una gran inversió econòmica. Just quan Alex Salmond i l'SPN van arribar al poder amb la promesa futura d'un referèndum, el 2007, el comitè europeu de la Ryder va escollir el camp de Gleneagles com a seu. El novembre del 2013 es va aprovar l'acord per celebrar el plebiscit a favor de la independència amb el govern de Londres. Els responsables de la Ryder, però, van respectar la voluntat democràtica dels escocesos i en cap moment van amenaçar d'endur-se el torneig a un altre lloc en cas de victòria del sí.