Els altres catalans, versió 2.0
Vam començar la matinal de la Volta fent un cafè amb alguns companys a La Fàbrica, un petit palau al cor del Barri Vell de Girona dissenyat per als amants del ciclisme, per a ciclistes –aficionats o professionals–i per als sibarites de la cafeïna d'alta gamma. S'hi pot aparcar a dins la bicicleta i tot. És un projecte del professional canadenc Cristian Meier –el Juan Valdez del pilot– i la seva dona, Amber, enamorats de la ciutat des del primer cop que la van veure.
Meier és un històric del Garmin, l'equip que té la base d'operacions a Girona. Ho explico perquè el Garmin ja no és només un grup esportiu que s'aprofita de les extraordinàries condicions de la ciutat per fer-hi tota la temporada. Cada vegada més en fa el paper d'ambaixador, fins i tot de Catalunya. A l'autobús dels ciclistes, ben vistent, no hi falla mai l'estelada, i el multinacional Dan Martin –passaports francès i irlandès– parla públicament en un català que molts esportistes estrangers haurien d'envejar.
Seguint els corredors de l'equip per les xarxes socials t'adones com són els primers d'exportar imatges de la ciutat i del país a tots els seus seguidors. El mànager, Jonathan Vaughters, ha arribat a proposar un agermanament oficial entre Boulder, la capital ciclista de Colorado on es va dissenyar el projecte del Garmin, i Girona. Què esperem, doncs?
El Garmin s'ha sobreposat al mal record que va deixar Lance Armstrong –esquerp i finalment dopat– i molts seguidors locals el consideren ja com un equip propi. Per això, tots desitjàvem ahir un triomf de Martin o de Talansky, com a mal menor.
Són ciclistes que oficialment viuen a Spain, però que al cap de quatre dies s'adonen que això is different.