Vam començar la mati­nal de la Volta fent un cafè amb alguns com­panys a La Fàbrica, un petit palau al cor del Barri Vell de Girona dis­se­nyat per als amants del ciclisme, per a ciclis­tes –afi­ci­o­nats o pro­fes­si­o­nals–i per als siba­ri­tes de la cafeïna d'alta gamma. S'hi pot apar­car a dins la bici­cleta i tot. És un pro­jecte del pro­fes­si­o­nal cana­denc Cris­tian Meier –el Juan Val­dez del pilot– i la seva dona, Amber, ena­mo­rats de la ciu­tat des del pri­mer cop que la van veure.

Meier és un històric del Gar­min, l'equip que té la base d'ope­ra­ci­ons a Girona. Ho explico perquè el Gar­min ja no és només un grup espor­tiu que s'apro­fita de les extra­or­dinàries con­di­ci­ons de la ciu­tat per fer-hi tota la tem­po­rada. Cada vegada més en fa el paper d'ambai­xa­dor, fins i tot de Cata­lu­nya. A l'autobús dels ciclis­tes, ben vis­tent, no hi falla mai l'este­lada, i el mul­ti­na­ci­o­nal Dan Mar­tin –pas­sa­ports francès i irlandès– parla públi­ca­ment en un català que molts espor­tis­tes estran­gers hau­rien d'enve­jar.

Seguint els cor­re­dors de l'equip per les xar­xes soci­als t'ado­nes com són els pri­mers d'expor­tar imat­ges de la ciu­tat i del país a tots els seus segui­dors. El mànager, Jonat­han Vaugh­ters, ha arri­bat a pro­po­sar un ager­ma­na­ment ofi­cial entre Boul­der, la capi­tal ciclista de Colo­rado on es va dis­se­nyar el pro­jecte del Gar­min, i Girona. Què espe­rem, doncs?

El Gar­min s'ha sobre­po­sat al mal record que va dei­xar Lance Arms­trong –esquerp i final­ment dopat– i molts segui­dors locals el con­si­de­ren ja com un equip propi. Per això, tots desitjàvem ahir un tri­omf de Mar­tin o de Talansky, com a mal menor.

Són ciclis­tes que ofi­ci­al­ment viuen a Spain, però que al cap de qua­tre dies s'ado­nen que això is dif­fe­rent.