Aquests últims dies s'està parlant molt del trist capítol que està vivint el bàsquet a Valladolid. El mite més gran del club val·lisoletà Lalo García, l'únic que té penjada la samarreta a dalt de tot del pavelló Pisuerga, està desaparegut. Ja fa tres setmanes. Molts problemes econòmics que han desembocat en altres tipus de problemes per intentar oblidar els econòmics i la frustració després d'haver-ho estat tot a Valladolid. Aquest cas ha obert un debat intermitent que apareix només quan hi ha casos com aquests. Tomàs Jofresa va ser un dels integrants del Joventut que va guanyar dues lligues i la primera copa d'Europa del bàsquet català al costat de mites com el seu germà Rafa, Villacampa, Corny Thompson, Mike Smith, Morales, Ferran... Ja està retirat i des de la setmana passada desenvolupa una nova tasca. Tomàs Jofresa forma part del projecte Sport and Trops –sport al revés– amb el suport de l'Associació d'Esportistes. L'acció consisteix a anar a diversos centres educatius, on cinc esportistes d'elit de diversos esports ensenyen valors a través de l'esport. En Tomàs explica anècdotes que li han succeït i sobretot subratlla una cosa: “Abans d'acabar la carrera d'esportista ens haurien d'explicar què passa quan s'acaba. Llavors és quan mentre els teus amics comencen a tenir un sou, els esportistes en deixen de tenir i han de començar de zero. Aleshores, si no has administrat bé els diners poden passar coses no desitjables.” Tomàs Jofresa també explica que una de les responsabilitats que han de tenir els joves és implicar-se en els estudis. El més impactant, diu l'exbase del Joventut, és quan arriba la pregunta: “I tu profe, què has estudiat?” I la resposta és: “Res.” Diu en Tomàs que es va entrenar molt, a la seva època, però que sigui com sigui tothom ha d'estudiar, encara que li costi quinze anys en comptes de tres. Tomàs Jofresa ha de servir d'exemple.