Aquests últims dies s'està par­lant molt del trist capítol que està vivint el bàsquet a Valla­do­lid. El mite més gran del club val·liso­letà Lalo García, l'únic que té pen­jada la samar­reta a dalt de tot del pavelló Pisu­erga, està des­a­pa­re­gut. Ja fa tres set­ma­nes. Molts pro­ble­mes econòmics que han desem­bo­cat en altres tipus de pro­ble­mes per inten­tar obli­dar els econòmics i la frus­tració després d'haver-ho estat tot a Valla­do­lid. Aquest cas ha obert un debat inter­mi­tent que apa­reix només quan hi ha casos com aquests. Tomàs Jofresa va ser un dels inte­grants del Joven­tut que va gua­nyar dues lli­gues i la pri­mera copa d'Europa del bàsquet català al cos­tat de mites com el seu germà Rafa, Villa­campa, Corny Thomp­son, Mike Smith, Mora­les, Fer­ran... Ja està reti­rat i des de la set­mana pas­sada desen­vo­lupa una nova tasca. Tomàs Jofresa forma part del pro­jecte Sport and Trops –sport al revés– amb el suport de l'Asso­ci­ació d'Espor­tis­tes. L'acció con­sis­teix a anar a diver­sos cen­tres edu­ca­tius, on cinc espor­tis­tes d'elit de diver­sos esports ense­nyen valors a través de l'esport. En Tomàs explica anècdo­tes que li han succeït i sobre­tot subrat­lla una cosa: “Abans d'aca­bar la car­rera d'espor­tista ens hau­rien d'expli­car què passa quan s'acaba. Lla­vors és quan men­tre els teus amics comen­cen a tenir un sou, els espor­tis­tes en dei­xen de tenir i han de començar de zero. Ales­ho­res, si no has admi­nis­trat bé els diners poden pas­sar coses no desit­ja­bles.” Tomàs Jofresa també explica que una de les res­pon­sa­bi­li­tats que han de tenir els joves és impli­car-se en els estu­dis. El més impac­tant, diu l'exbase del Joven­tut, és quan arriba la pre­gunta: “I tu profe, què has estu­diat?” I la res­posta és: “Res.” Diu en Tomàs que es va entre­nar molt, a la seva època, però que sigui com sigui tot­hom ha d'estu­diar, encara que li costi quinze anys en comp­tes de tres. Tomàs Jofresa ha de ser­vir d'exem­ple.