Lliçons del clàssic
El Barça arriba al tram final de la lliga amb quatre punts d'avantatge sobre el Real Madrid. Falten deu jornades per acabar, i el conjunt de Lucho ha aconseguit sobreposar-se a un mal inici de campionat, guanyar el clàssic al Camp Nou i fer esvair dubtes sobre si aquest equip podia aspirar a tots els títols. És clar que sí.
No obstant, l'eufòria blaugrana després del 2-1 de la setmana passada –fins i tot va portar alguns centenars de persones a Canaletes– s'hauria de contenir. Cal tocar de peus a terra, sempre. Quan va acabar el partit, Carlo Ancelotti a la sala de premsa va afirmar que el seu conjunt havia dominat “una hora, contra mitja del Barça”. Potser exagerava una mica, però queda clar que durant una bona estona de la primera part el Madrid va fer molta por. Els blancs van demostrar que saben jugar molt bé al contraatac –amb la plantilla que tenen, és el seu ADN–, i el Barça mai va sentir-se còmode sobre el camp, i va patir en defensa, com va reconèixer el mateix tècnic Luis Enrique davant de la premsa. Aquest Barça encara no té la personalitat que tenia el mític dream team, ni el de Pep Guardiola. Però, a favor seu, cal dir que cada vegada més demostra haver aconseguit un model de futbol genuí que pot acabar il·lusionant i, fins i tot, ben musculat, pot fer oblidar el guardiolisme.
A diferència d'altres èpoques, aquest Barça sap jugar al contraatac. I s'hi sent còmode. D'això ningú en té cap dubte, vist el segon temps del clàssic. I, sobretot, Luis Suárez aporta aquella decisió que necessiten els davanters centre d'equips a qui els agrada anar de cara a gol. Un davanter “d'aquells d'abans”, deia Luis Enrique. No obstant, malgrat el trident –possiblement el millor d'Europa, com elogiava Piqué al final del partit–, Messi és l'home clau i quan queda tapat costa trobar un nou líder. Neymar ho prova, però encara no està prou madur, abusa de la pilota i encara li falta visió perifèrica davant de porteria. El Barça va perdonar davant de Casillas i això podria perjudicar el goal average. Un clàssic perquè Luis Enrique llegeixi en calma i pugui inspirar-se per no perdre el rumb en aquest final de temporada.