En aquestes mans
s'ha de fer
quan dirigeixes el Barça
Cada dia, un disbarat superior. I abans-d'ahir, uns quants en cascada. D'acord, no ens volen res de bo, no és cap novetat. Sí, anhelen desestabilitzar el Barça sempre que puguin. No confonguem substància amb anècdota, que aquest desori arriba per donar-los arguments i raons en safata de plata cada dia, amb un segell indigne que no fa per la grandesa d'aquest club. O ens deixem d'excuses i assumim les pròpies responsabilitats o continuarem anant pel pedregar, sense exigir el punt final a un mandat de doble president que, evidentment, ha sortit com el tòpic del tret per la culata. Ara ja no erosionen la imatge i el prestigi mundial del club. Ara fan directament el ridícul, com amb l'intent fallit del manipulat Oriol Giralt de voler reviscolar un cas d'espionatge arxivat en hores pel jutge, malgrat que els servents i còmplices continuïn empescant-se-les totes per impedir que Laporta torni a presidir el Barça. L'expresident no deu ser cap sant, però aquesta gent i els seus sequaços primer el van ressuscitar i ara van pel camí de canonitzar-lo.
Contra aquesta allau d'excuses i subterfugis, cal resoldre la pregunta retòrica que la gran majoria de barcelonistes no volen afrontar: en quines mans estem? La filtració, interessada o no, de la declaració d'en Bartomeu davant del jutge Ruz genera gairebé vergonya aliena, només per haver citat una persona traspassada que, en definitiva, no va negociar ni el preu ni les condicions de Neymar, ni va enganyar contínuament la massa social ni va tenir cap protagonisme ni responsabilitat en el disseny de l'enginyeria financera. Es podria parlar a bastament de la utilització interessada que aquesta directiva ha fet de la figura d'en Vilanova, però preferim no posar-lo més pel mig com a mínim senyal del respecte que mereix el seu record.
El cas és que ja coneixem la declaració del president, en què se suggereix la possibilitat d'arribar a un acord amb el jutge, que és la manera de reconèixer de manera implícita les irregularitats comeses a la recerca del mal menor. És a dir, saben que no van actuar d'acord amb la llei, d'acord amb el que s'ha de fer quan dirigeixes el Barça. Això és nou i mai expressat en públic. Una altra maniobra: convocar una assemblea per aconseguir que el soci legitimi la gestió del seus dirigents en aquest desori no té cap altre objectiu que traure's, també, la responsabilitat de sobre. Aleshores, ja no haurien d'afrontar personalment la sanció de 22 milions que el jutge demana al club, imputat sense cap culpa de ser dirigit per irresponsables. Ells no dimitiran perquè esperen títols abans d'anunciar-nos que traeixen de nou la paraula donada i opten per esgotar el mandat quan toqui, d'aquí a un any. Resistiran com puguin en espera d'un regal de Messi i companyia. No cal ni parlar de les declaracions d'en Vinyals, ni de qui ha deteriorat aquella Masia que no es podia tocar però sí malmetre, pel que comprovem. Pel bé del Barça, preferim eleccions a la presidència aviat i que el club canviï de gestors. Ells no, ells, aferrats a la cadira resant per algun triomf que engresqui la massa social, només pendents de guanyar la comparació amb el Madrid. Aguanten i aguanten per no convocar eleccions ara i seguiran surant enmig del naufragi, l'únic que els interessa. Fins que s'ofeguin. El problema radica en el fet que han malmès la imatge i el prestigi del club. En quines mans estem?
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024