Devia ser al Facebook que vaig trobar l'enllaç d'una notícia amb un titular que afirmava que diversos aficionats del Madrid havien insultat uns quants jugadors del seu equip en el moment que aquests, unes hores després de perdre amb el Barça, sortien en cotxe de les instal·lacions de Valdebebas. Vaig sentir una certa curiositat, potser una mica morbosa pel que fa a la reacció madridista a la derrota, vaig buscar més informació a internet i vaig veure que hi havia imatges de l'acció. El vídeo (corresponent a La Cuatro o potser a Telecinco, és a dir, a Mediaset) em va revelar que els diversos aficionats es reduïen a dos individus (només dos, encara que un ja seria massa, a més d'un parell més que no actuaven) que primer van increpar Jesé –el qual va tenir l'instint d'enfrontar-s'hi i després s'ho va repensar en sentir un clàxon– recriminant-li que havia d'haver-s'hi fet més contra el Barça. Al darrere va arribar Sergio Ramos, que va baixar la finestreta i va preguntar si creien que aquesta havia de ser l'actitud quan l'equip havia donat la cara i que, veient la consideració que li tenien els descerebrats, els va comentar que guanyen i perden tots els jugadors. Ramos va tenir un sorprenent detall de complicitat amb els energúmens picant-los l'ullet. Tanmateix, amb la passivitat dels guardes de seguretat, els individus continuaven saludant amb el crit de “fill de...” els jugadors (i també l'entrenador, Ancelotti) que anaven desfilant amb els seus cotxes, fent especial atenció a Gareth Bale. En tot cas, sempre el “fill de...”, aquest insult que, no només un parell, sinó la meitat dels assistents a un partit de futbol acostumen a dedicar als jugadors de l'equip contrari o, evidentment, als àrbitres. Tanmateix, no és habitual esperar els jugadors del propi equip per insultar-los, encara que, un parell de dies després dels incidents, Deportes Cuatro es dediqués a recordar totes les mostres de descontentament (i els insults) de l'afició madridista en els últims anys: sempre en són uns quants, però és sabut que en el món de futbol es fa més cas a quatre que criden barbaritats que a la resta. També és cert que hi ha una certa tensió amb part de l'afició madridista des que l'equip va rebre quatre gols de l'Atlético i, la mateixa nit, Cristiano Ronaldo va muntar una espectacular festa d'aniversari en què, amb Kevin Roldán, va cantar aquesta exhibició infecta de prepotència sexual: “Si tu no te enamoras, podemos pasar un par de horas.” També hi ha hagut altres partits lamentables del Madrid. Però, de fet, i afortunadament, aquella nit a Valdebebas només hi havia dos poca-soltes insultant. Aleshores, per què s'ha esbombat l'acció de dos impresentables com si, a més, fos representativa del malestar madridista?

Em podran dir que jo també els faig massa cas dedicant-los un article. Potser tenen raó, però el meu propòsit no era comentar tant l'acció, sinó l'atenció mediàtica concedida. Què hi feien les càmeres de Mediaset a les tres de la matinada a Valdebebas? Sempre segueixen els jugadors del Madrid? Buscaven carnassa? Van aprofitar, doncs, la mamarratxada que van trobar? Ells creen la notícia i després la comenten infinitament a Deportes Cuatro, aquest programa que es dedica a llegir els llavis dels jugadors i els àrbitres als estadis o en els entrenaments. Sempre escalfant l'ambient per després criticar els violents. Fins i tot vaig arribar a pensar que tot plegat havia estat una posada en escena i que els energúmens estaven pagats.

Però, més enllà de les cadenes de Mediaset, altres mitjans també van picar i és així que, encara que sigui fent l'imbècil o potser, sobretot, si el fas, és ben fàcil tenir un minut de fama multiplicat per mil.