A RODA
L'escalada a Montjuïc
Encara hi ha alguns romàntics, cada vegada menys, que sentim nostàlgia d'una competició diferent a totes les altres grans curses ciclistes. La combinació de cronoescalada i cursa en línia amb poques hores de diferència permetia veure una competició en què l'estratègia era tan rellevant com les cames.
Més enllà d'això, l'escalada és un museu de la història del ciclisme. Eddy Merckx la va guanyar sis vegades i Raymond Poulidor aprofitava que Anquetil ja estava de vacances per venir a demostrar el seu talent com a escalador. Als anys seixanta i setanta no es cabia a les voreres i els revolts vessaven per veure passar pel davant noms que per als seguidors eren mites vivents. Sense televisió, les gestes dels grans campions en les voltes per etapes o en les clàssiques del nord sempre s'havien de llegir (amb un estil literari, èpic i grandiós) en les cròniques dels diaris d'aquells anys.
Fins i tot ben entrat al segle XXI, quan el ciclisme ja havia deixat de ser un esport de masses, l'escalada es mantenia dempeus amb certa dignitat, tot i que en els darrers anys s'havia convertit en un critèrium amb molt poca presència internacional. Melcior Mauri la va escollir el 2002 per retirar-se oficialment. El cor de la muntanya celebrarà avui, com sempre, el pas dels ciclistes.