La pregunta és: a Madrid s'han tornat bojos o què? Ningú dels jutges de la capital, ni del PP o el PSOE, en mans d'aquests partits polítics sembla que pensi. Imputar al Barça un presumpte delicte fiscal quedaria dins la normalitat si en la història del futbol espanyol tot fos nítid i clar com una nit d'estiu. Però si mirem la seva història, hi trobem més merda que en un pal de galliner. Si parlem del present no deixa de ser curiós, massa curiós, que tots els problemes judicials de fons del Barça comencen quan el club es posa favor del dret a decidir. Si ho comparem amb la resta de sospites dels clubs espanyols, hi trobem compra de partits, jugadors venuts i directius de clubs que es passen per l'aixella tot el que no els agrada. Més de 120.000 socis estan imputats, el club és dels socis. Per no esmentar els milions i milions de seguidors. Una errada administrativa o una errònia declaració fiscal es paga amb una multa, però no amb una demanda d'anys i panys de presó. La història ens demostra que la pitjor justícia és la dels pretesos purs. Només veuen delicte en aquells que no combreguen amb el seu ideari únic, ara sembla el mateix en l'unitarisme espanyol. Tampoc sembla propi de gent gaire llesta que membres destacats dels tribunals que volen empaperar el Barça siguin assidus de la llotja del club de l'amo Florentino, li riguin totes les gràcies o encara siguin socis del Madrid. S'imaginen el mateix al contrari? L'entrellat a tant d'enigma i bogeria forassenyada és fàcil: el nom que té la llotja del Camp Nou, Josep Sunyol, és el d'una víctima del feixisme; alhora, qui el reivindica no és només un president blaugrana, és el conjunt de la societat catalana, que, amb les seves fílies o fòbies, opta per reclamar justícia i memòria, vol votar el seu futur i, malgrat totes i cadascuna de les contínues travetes mereixedores de targeta vermella d'Espanya contra Catalunya, aquest coi de catalans se'n surten. Tenen més inversió, exporten més, tenen menys atur i, per reblar el clau, van al davant en la lliga, la copa, i el món se'ls escolta. Els aniria be tenir algú que els expliqués que seny és semblant a sentit comú.