L'alfabetització d'un país no la marca la capacitat dels seus membres de proferir sons intel·ligibles davant d'un text, sinó la preparació d'aquests per entendre les subtileses latents darrere l'escorça superficial dels fets. Aquesta situació de paràlisis mental està sovint alimentada per dues tipologies de periodistes: el primer és l'analfabet que ven els xiulets a l'himne com un greuge a les identitats individuals per remoure així les passions del poble, i el segon és el periodista cínic que planifica una entrevista a Pau Gasol per arrencar-li el titular anhelat, o enmig de la tempesta, té el fetge prou podrit per afirmar que Bartomeu es va escudar en la voluntat de Vilanova per protegir-se del cas Neymar. Ambdós són contrabandistes de la mentida que condemnen a l'analfabetisme hermenèutic un segment de la població, que tot sigui dit, està encantat de viure enmig d'un maniqueisme simplista en què tothom s'amaga rere consciències de paper mullat.

En definitiva, a quina conclusió arriba la víctima d'aquests artesans de la realitat? Els xiulets són una envestida al pobre venedor de fruita de Salamanca que lògicament va plorar amb el gol d'Iniesta en el mundial i, per tant, no s'interpreten com el que realment són: una opció d'aixecar la veu contra aquest mateix establishment que es dedica a criar invidents per emparar-se d'una trencadissa que no sap rejuntar. Per tot això, i sense voler faltar al respecte, diem que l'Espanya mediàtica és analfabeta perquè es nega a entendre què s'amaga darrere l'acte de xiular l'himne d'un país, una definició visceral extrapolable a la premsa catalana, muda en la seva pràctica totalitat quan es va silenciar Els segadors del Camp Nou perquè alguns protestaven contra la instrumentalització dels cops de falç que podia fer el president de torn. Al capdavall, hauríem de trair-nos per evitar convertir-nos en demiürgs que modelem el món segons els designis del poder, ja que fins llavors, seguirem callats en detriment d'una veritat que per 50 euros resta despullada al marge d'una carretera esperant el pitjor postor del dia.