Sense objectius?
Després d'haver estat eliminat en les semifinals de la copa hi ha una bona part d'aficionats de l'Espanyol que afirmen que l'equip s'ha quedat ja gairebé sense objectius per aquesta temporada. Són els mateixos que pensen que d'aquí al final del campionat només els espera assegurar matemàticament la permanència i començar ja a pensar en l'any que ve.
Són els que estan convençuts que les últimes temporades dels blanc-i-blaus en la lliga són com “el dia de la marmota”, totes calcades. On la mateixa història es repeteix cada any, i que aquesta vegada res no fa pensar que serà una excepció.
Entenc que la trajectòria de l'Espanyol darrerament condueixi una bona part dels seus seguidors cap a aquest corrent d'opinió poc optimista i més aviat resignat. Les dades són prou evidents i en aquest cas més que objectives, però també és cert que l'obligació de l'equip és precisament trencar aquesta dinàmica i aquest ha de ser el seu principal repte des d'ara fins a final de temporada.
Queden deu jornades per acabar la lliga i, per bé que l'Espanyol té ara la permanència relativament a prop i la possibilitat de classificar-se per a una competició europea gairebé inaccessible, no es pot conformar, un any més, a assolir el primer objectiu i donar per acabada la feina.
Segurament el que més agrairan els socis periquitos és que l'equip no abaixi els braços un cop assegurada la salvació i que encara que no pugui aspirar a cotes més altes miri de sumar el màxim de punts possible.
Es tracta simplement de trencar les dinàmiques de les últimes lligues. Es tracta d'exhibir la professionalitat fins a l'últim partit. Es tracta de l'orgull, que encara que sol no serveix per guanyar partits sí que ajuda a aconseguir-ho.
Es pot acabar el campionat en l'anomenada “terra de ningú”, només cal mirar les plantilles i els pressupostos de la majoria de clubs que té l'Espanyol per sobre en la classificació, però hi ha maneres i maneres de fer-ho.
No són fites tan llamineres com les de la copa però segueixen sent objectius. És clar, però, que tot dependrà de la professionalitat i responsabilitat amb què les afronti.