Després d'haver estat eli­mi­nat en les semi­fi­nals de la copa hi ha una bona part d'afi­ci­o­nats de l'Espa­nyol que afir­men que l'equip s'ha que­dat ja gai­rebé sense objec­tius per aquesta tem­po­rada. Són els matei­xos que pen­sen que d'aquí al final del cam­pi­o­nat només els espera asse­gu­rar matemàtica­ment la per­manència i començar ja a pen­sar en l'any que ve.

Són els que estan con­vençuts que les últi­mes tem­po­ra­des dels blanc-i-blaus en la lliga són com “el dia de la mar­mota”, totes cal­ca­des. On la mateixa història es repe­teix cada any, i que aquesta vegada res no fa pen­sar que serà una excepció.

Entenc que la tra­jectòria de l'Espa­nyol dar­re­ra­ment con­du­eixi una bona part dels seus segui­dors cap a aquest cor­rent d'opinió poc opti­mista i més aviat resig­nat. Les dades són prou evi­dents i en aquest cas més que objec­ti­ves, però també és cert que l'obli­gació de l'equip és pre­ci­sa­ment tren­car aquesta dinàmica i aquest ha de ser el seu prin­ci­pal repte des d'ara fins a final de tem­po­rada.

Que­den deu jor­na­des per aca­bar la lliga i, per bé que l'Espa­nyol té ara la per­manència rela­ti­va­ment a prop i la pos­si­bi­li­tat de clas­si­fi­car-se per a una com­pe­tició euro­pea gai­rebé inac­ces­si­ble, no es pot con­for­mar, un any més, a asso­lir el pri­mer objec­tiu i donar per aca­bada la feina.

Segu­ra­ment el que més agrai­ran els socis peri­qui­tos és que l'equip no abaixi els braços un cop asse­gu­rada la sal­vació i que encara que no pugui aspi­rar a cotes més altes miri de sumar el màxim de punts pos­si­ble.

Es tracta sim­ple­ment de tren­car les dinàmiques de les últi­mes lli­gues. Es tracta d'exhi­bir la pro­fes­si­o­na­li­tat fins a l'últim par­tit. Es tracta de l'orgull, que encara que sol no ser­veix per gua­nyar par­tits sí que ajuda a acon­se­guir-ho.

Es pot aca­bar el cam­pi­o­nat en l'ano­me­nada “terra de ningú”, només cal mirar les plan­ti­lles i els pres­su­pos­tos de la majo­ria de clubs que té l'Espa­nyol per sobre en la clas­si­fi­cació, però hi ha mane­res i mane­res de fer-ho.

No són fites tan lla­mi­ne­res com les de la copa però seguei­xen sent objec­tius. És clar, però, que tot dependrà de la pro­fes­si­o­na­li­tat i res­pon­sa­bi­li­tat amb què les afronti.