El fut­bol és esport, passió, èpica. I és sobre aquesta base que es pot dir que gua­nyar par­tits com el que diu­menge va gua­nyar el Barça a Balaídos enfor­teix l'equip. Sense dei­xar de ser cert, no deixa de ser una manera d'expres­sar amb un eufe­misme el con­ven­ci­ment que si havent jugat d'una manera tan des­as­trosa no s'ha per­dut i, a més, s'ha sor­tit vic­toriós, vol dir que es té el sant de cara i que, amb qua­tre punts d'avan­tatge res­pecte al prin­ci­pal rival en la lliga es pot gua­nyar el títol si es con­ti­nuen gua­nyant els par­tits. Que l'equip s'imposi amb solvència no necessària­ment l'ha d'afe­blir.

El Barça va tor­nar diu­menge de Vigo amb un magnífic resul­tat. De fet, només va tor­nar amb el resul­tat. La resta, millor obli­dar-la i començar a pre­pa­rar els enfron­ta­ments con­tra l'Alme­ria, demà, i el Sevi­lla, dis­sabte, que, com el de diu­menge con­tra el Celta (un bon equip), són d'aquells que, com diu el tòpic, no fan gua­nyar lli­gues però te les poden fer per­dre.

Més enllà del que hagi supo­sat per a la cohesió del grup, el tri­omf d'abans-d'ahir ha ser­vit per recor­dar al Real Madrid que quan aca­bin de fer anar la cal­cu­la­dora per veure amb quants gols d'avan­tatge serà Pic­hichi Cris­ti­ano i en quants par­tits més mar­ca­ran nou gols (com el Gra­nada n'hi ha pocs) es posin a comp­tar, i això ho poden fer amb els dits, que si al final no han sumat qua­tre punts més que el Barça ja han begut oli.