El Barça de Luis Enrique engresca per la competitivitat, sorprèn per la versatilitat, però també desconcerta. Els temps en què l'equip dominava partits, empetitia rivals i seduïa es van extingir fa temps i ara, entomada una temporada en blanc i assumit el final de cicle, toca sortir del carreró sense sortida i començar a construir un nou cicle i buscar de nou l'excel·lència, competint amb les millors armes possibles. La foto fixa d'aquest Barça ara no és la foto final, la foto ideal. En la foto ideal no estaria tants minuts exposat al tu a tu amb el Celta. L'equip de Luis Enrique evoluciona, experimenta, s'equivoca i creix. I en aquesta fase es poden entendre partits insuficients com el de Vigo. Es poden entendre, però s'ha de valorar la capacitat per guanyar-los, especialment en aquest moment de la temporada, quan tots els punts són importants, quan els detalls compten. El Barça es juga la lliga i la Champions en tres setmanes molt carregades. Contra el Celta, després de quinze dies de desconnexió FIFA, o demà contra l'Almeria, el més important és consolidar el lideratge, negar-li al Madrid el relat de la remuntada i en aquest sentit si el pla A falla, ser eficaç, saber competir i tenir armes per guanyar els partits és un valor afegit que els equips campions, també els millors Barça que hem conegut, tenien. A partir d'aquí, l'inconformisme ha de ser innegociable. Que Luis Enrique accepti el desgovern del partit de Vigo amb un “el rival també juga” és un discurs necessari de portes enfora però inútil de portes endins. Perquè no és el mateix atacar ràpid que rifar un atac darrere l'altre amb decisions equivocades; saber sortir en llarg o atacar l'espai darrere la defensa rival és un bon recurs quan un rival et ve a buscar, però això no significa renunciar a la sortida en curt ni als mecanismes que la fan possible; admetre un cert intercanvi de cops no vol dir acceptar una dinàmica de descontrol. Millorar en aquests registres del joc també significa ser més competitiu, especialment davant rivals amb molta més entitat i encert que el Celta.