El Barça manté el lideratge a Vigo per l'oportuníssim gol de cap de Mathieu. Després de la golejada victòria del Madrid (9-1) augmentava la pressió i amb una bona defensa, no tant el joc, van ser capaços de guanyar un partit que ara té gust de glòria. La incògnita era com sortiria Messi, però el millor va ser que va donar la cara, conscient de la importància del matx. No és fàcil jugar en les seves condicions, va tenir dues accions, una en cada temps, la segona podia haver sentenciat el partit, però l'important va ser la seva presència, que intimida els contraris. Gerard Piqué, que arribava de jugar els dos partits en la selecció, està en un gran moment i això ho agraeix una línia defensiva que té, també, un gran porter, fiable i sòlid, que dóna molta confiança. La baixa de Mascherano no es va notar perquè el francès va tornar a marcar un gol decisiu que ha suposat una altra victòria. L'altre va ser contra el Madrid. Adriano va complir, però nota la falta de ritme dels partits i Alba estava en un moment excel·lent. El mig del camp és una altra cosa. Va ser superat per la força, tècnica i mentalitat del Celta, especialment en el primer temps. L'entrada de Xavi va donar més consistència a l'equip. Fluixa i desconeguda la davantera, hi va posar voluntat més que encert. Nogensmenys hem de destacar la millora de l'equip en l'estratègia, tant defensant córners com faltes laterals, que era fa poc sinònim de patiment. El treball en els entrenaments es nota i diumenge l'equip va aconseguir els tres punts en una falta lateral impecablement rematada. No m'oblido de Dani Alves, que un cop més amb la seva sobrietat ajuda molt l'equip i això que va haver d'emparellar-se amb la figura rival Nolito. Un equip es constitueix sumant per poc que sigui les diverses qualitats dels seus components, respectant les tasques de cadascú.

Caldrà veure ara com respondrà el Barça contra equips en gran moment com són el Sevilla i el sempre agressiu Atlético de Madrid. Ha començat el compte enrere final, en què s'han de mantenir aquests punts de diferència. El repte és gran però el premi millor: guanyar la lliga.