Desconnectats
No hi ha manera. Caldrà buscar les raons profundes, si n'hi ha, de per què les coses surten tan malament. Fa unes setmanes maldàvem per les hores i els dies tan estrambòtics en què l'Espanyol ha de jugar els partits de lliga. Sabem que no és l'únic club damnificat, però ho sembla. Dilluns, l'aspecte que tenia l'estadi era prou decebedor per no tenir-ho en compte. Uns catorze mil aficionats en un estadi amb un aforament per a gairebé quaranta mil no motiva gaire, que diguéssim. I vés a saber si l'aspecte de la grada al final va marcar el plantejament tàctic de l'entrenador. Si fos així caldria considerar que tampoc hi ha dret que Sergio González menystingui els pocs seguidors però fidels substituint davanters per defenses i negant-se a jugar un futbol més obert, d'equip que no en té prou d'haver marcat un gol matiner. Tampoc no s'entén ni gaire ni gens que el mateix entrenador assumeixi com aquell que res que en la segona part els seus homes es van desconnectar del partit. Aleshores cal preguntar-se quin tipus d'indicacions es dóna als jugadors en el descans. Fins aleshores, l'Elx només havia demostrat que és un equip que necessita els punts com el pa que menja i que si se li ofereix un dit es pot quedar tota la mà. Per això no tenia cap sentit que l'Espanyol no sortís a rematar el partit en comptes d'especular en defensa per aguantar l'1-0. Desmotivació dels jugadors, i desídia de l'entrenador perquè ja s'han esvaït tots els al·licients que podria haver tingut la temporada? Ara mateix, i sense més importància, en diferència de punts, l'Espanyol està més a prop de baixar que d'Europa. També es diu que quan els jugadors no estan al dia de cobrament solen disminuir el rendiment per allò que tenen el cap en altres coses. Però precisament els que en aquest sentit haurien d'haver tingut ofuscacions de cobrament eren els jugadors de l'Elx, que pateixen la incertesa del futur del club que els ha de pagar.