A Vigo es va jugar un d'aquells partits en què es pot perdre la lliga. De fet, per guanyar-la, el millor és no ensopegar a casa com es va fer amb el mateix Celta i el Getafe al Camp Nou, però tal com estan les coses, el Barça ho té tot de cara per guanyar el títol de la regularitat. En tot cas, els quatre punts d'avantatge així ho diuen, però és clar que la pressió per part d'un Madrid ultragolejador serà terrible. Per tant, bona feina la que es va fer diumenge a Vigo, perquè era un partit que s'hauria pogut perdre i que, en canvi, es va guanyar. El com ja és tota una altra cosa, però cal reconèixer que els tres punts eren prioritaris i que els jugadors els van buscar. La manera com Piqué va buscar Mathieu i van fer pinya amb la resta de jugadors després del gol, mentre Xavi i Messi s'abraçaven després del llançament de la falta que va acabar amb el cop de cap del francès, ho diu tot. Però el Barça va patir. El fet que el millor a la gespa fos Piqué, que el central francès, a més del gol, estigués a un bon nivell i que Bravo sobresortís amb algunes intervencions de mèrit, deixa clar que el Celta va complicar, i molt, la vida al Barça. Certament, si Messi hagués estat fi al final del partit i després d'una meravellosa jugada hagués encertat la seva vaselina, donaria una altra visió al 0-1. Però si hagués marcat, hauria calgut tenir en compte que el patiment al llarg dels noranta minuts hi hauria estat igual.

Ara toca l'Almeria de Sergi Barjuan i després la visita de dissabte al camp del Sevilla. El d'avui és un d'aquells partits trampa que sempre hi ha durant el campionat i el de Sevilla és un test importantíssim, com després ho serà la visita del València. Per tant, cal sumar tots els punts, i no serà fàcil. A priori, el duel contra els andalusos té menys complicacions, però suposarà el debut de l'exlateral blaugrana com a entrenador de primera divisió i ja va fer mal quan va debutar amb el Recre al Miniestadi. Per tant, compte! A Sevilla, en canvi, el compromís serà màxim i és una de les claus de la lliga. Si el Barça supera el repte, hi tindrà molt de guanyat.

No és, doncs, el moment de debatre sobre l'estil de joc. El Barça de Luis Enrique fa camí i està on se li demanava: líder en la lliga, classificat per als quarts de la Champions i en la final de la copa. Des d'un punt de vista de resultats, doncs, la situació és immillorable. Ara bé, hi ha símptomes que indiquen que si la cosa no fos així, el debat sobre la manera de jugar ja hauria esclatat. Ara no toca, però és evident que tocarà. Per als que som uns enamorats de Xavi i Iniesta, fa un punt de mal veure la seva situació. Iniesta és titular, però està més pendent de córrer que de crear. I Xavi té els minuts que té i és lògic que sigui així si es tracta de dosificar-lo. Però, caram, com canvia l'equip quan Xavi és al camp. A Vigo, Rafinha no va tenir el millor dia, però no és qüestió de retreure-li, perquè és un jugador d'equip que ha aportat molt. No es tracta, doncs, de Rafinha, sinó de Xavi. Quan va sortir al camp, l'equip va començar a rutllar. I amb el gol va saber adormir el partit i fer el joc que convenia al Barça. Hem destacat Piqué, que va estar molt bé, però seria injust no recordar el pes de Xavi en els minuts que va tenir. I és que Xavi és insubstituïble al Barça que coneixem, i que alguns voldríem que continués igual.