Xavi i Alves

Últi­ma­ment s'ha obert un cor­rent d'opinió favo­ra­ble a Xavi i Alves. Es reclama la seva con­tinuïtat en un pro­jecte que sem­blava que els tan­cava les por­tes tot i que tots dos tenien una data de cadu­ci­tat pre­vista. Això acos­tuma a pas­sar sovint al FC Bar­ce­lona. Es viu en una con­tra­dicció cons­tant segons quin sigui el fòrum d'opinió que s'obri. Si fa qua­tre dies Xavi havia esgo­tat per alguns el seu crèdit per ser una de les ànimes cre­a­ti­ves de l'equip i es dibui­xava un equip sense ell, ara, mal­grat el paper que ha tin­gut, es diu que no hau­ria de mar­xar. Que és bona la seva con­tinuïtat a l'equip. En el moment que s'insi­nua que Xavi està més fora que dins s'espe­cula no només amb la seva con­tinuïtat, sinó amb el fet d'allar­gar la seva estada al club blau­grana. S'ha vist que la feina que aporta Xavi és la de sem­pre. I amb un any més. Ajuda a fer rut­llar l'equip. No és cap nove­tat. Pensa de pressa i dóna fluïdesa i això és el que neces­sita el joc del Barça molts cops. Ara amb Luis Enri­que a la ban­queta, també. Coneix la dinàmica de joc i algun dia aca­barà asse­gut en una ban­queta fent d'entre­na­dor, però ara per ara se sent útil amb una pilota als peus. Es rei­vin­dica cada dia. Jugant o sense jugar. Al ves­ti­dor o al ter­reny de joc, però vol sen­tir les sen­sa­ci­ons que té anant a entre­nar-se. Vés a saber com s'aca­barà la seva vin­cu­lació blau­grana, però passa de pres­cin­di­ble a impres­cin­di­ble en un moment. El mateix li passa a Alves. D'impres­cin­di­ble a pres­cin­di­ble. O a l'inrevés. De la volun­tat de con­ti­nuar vin­cu­lat al Barça, a can­tar sense parar si se li pre­gunta pel seu futur. De tenir el bra­si­ler les por­ters ober­tes de bat a bat per mar­xar, a la con­fiança del seu entre­na­dor de jugar gai­rebé tots els par­tits. D'aparèixer ofer­tes a dojo per ell, a no saber res de ningú. Ara al club blau­grana es pensa que cal apro­fi­tar el que es té a casa si el que hi ha a fora no millora el que es té. O perquè no es pot fit­xar per allò de la sanció de la FIFA que tanca qual­se­vol pos­si­bi­li­tat de fixar-se en el mer­cat fut­bolístic. Pro­ba­ble­ment, aques­tes res­tric­ci­ons fan que pen­sin en els que ja hi són, dels quals saben el ren­di­ment. No sor­pren­dran els tècnics. Tot al con­trari. Saben quin peu cal­cen. Són dos juga­dors regu­lars. Xavi té una pro­posta amb molts diners damunt la taula. I feina per al futur, diuen. Al Barça pro­ba­ble­ment també pot tenir el mateix. Pot­ser amb menys diners. Aviat, demà o demà pas­sat, segons quan deci­deixi pen­jar les botes. Veu­rem què li ofe­rei­xen. Alves pot apro­fi­tar la con­jun­tura. I també li pot caure una pro­posta de con­tinuïtat. Com és allò? Més val boig cone­gut que...

Ara, amb el temps, resulta que Zubi no va fer mala­ment del tot la seva feina, mal­grat tots els comen­ta­ris nega­tius que va rebre i que les incor­po­ra­ci­ons que va fer, no només són vàlides per al Barça, sinó que ja donen resul­tats tal com s'espe­rava. Per això els van com­prar. Xavi i Alves podrien ser els pri­mers fit­xat­ges?