Últimament s'ha obert un corrent d'opinió favorable a Xavi i Alves. Es reclama la seva continuïtat en un projecte que semblava que els tancava les portes tot i que tots dos tenien una data de caducitat prevista. Això acostuma a passar sovint al FC Barcelona. Es viu en una contradicció constant segons quin sigui el fòrum d'opinió que s'obri. Si fa quatre dies Xavi havia esgotat per alguns el seu crèdit per ser una de les ànimes creatives de l'equip i es dibuixava un equip sense ell, ara, malgrat el paper que ha tingut, es diu que no hauria de marxar. Que és bona la seva continuïtat a l'equip. En el moment que s'insinua que Xavi està més fora que dins s'especula no només amb la seva continuïtat, sinó amb el fet d'allargar la seva estada al club blaugrana. S'ha vist que la feina que aporta Xavi és la de sempre. I amb un any més. Ajuda a fer rutllar l'equip. No és cap novetat. Pensa de pressa i dóna fluïdesa i això és el que necessita el joc del Barça molts cops. Ara amb Luis Enrique a la banqueta, també. Coneix la dinàmica de joc i algun dia acabarà assegut en una banqueta fent d'entrenador, però ara per ara se sent útil amb una pilota als peus. Es reivindica cada dia. Jugant o sense jugar. Al vestidor o al terreny de joc, però vol sentir les sensacions que té anant a entrenar-se. Vés a saber com s'acabarà la seva vinculació blaugrana, però passa de prescindible a imprescindible en un moment. El mateix li passa a Alves. D'imprescindible a prescindible. O a l'inrevés. De la voluntat de continuar vinculat al Barça, a cantar sense parar si se li pregunta pel seu futur. De tenir el brasiler les porters obertes de bat a bat per marxar, a la confiança del seu entrenador de jugar gairebé tots els partits. D'aparèixer ofertes a dojo per ell, a no saber res de ningú. Ara al club blaugrana es pensa que cal aprofitar el que es té a casa si el que hi ha a fora no millora el que es té. O perquè no es pot fitxar per allò de la sanció de la FIFA que tanca qualsevol possibilitat de fixar-se en el mercat futbolístic. Probablement, aquestes restriccions fan que pensin en els que ja hi són, dels quals saben el rendiment. No sorprendran els tècnics. Tot al contrari. Saben quin peu calcen. Són dos jugadors regulars. Xavi té una proposta amb molts diners damunt la taula. I feina per al futur, diuen. Al Barça probablement també pot tenir el mateix. Potser amb menys diners. Aviat, demà o demà passat, segons quan decideixi penjar les botes. Veurem què li ofereixen. Alves pot aprofitar la conjuntura. I també li pot caure una proposta de continuïtat. Com és allò? Més val boig conegut que...

Ara, amb el temps, resulta que Zubi no va fer malament del tot la seva feina, malgrat tots els comentaris negatius que va rebre i que les incorporacions que va fer, no només són vàlides per al Barça, sinó que ja donen resultats tal com s'esperava. Per això els van comprar. Xavi i Alves podrien ser els primers fitxatges?