La Penya, ara a pa i aigua
que tothom valori més la dimensió de la primera volta
En tan sols un parell de mesos, el que era un curs extraordinari corre el risc de deixar un pòsit d'agror. D'insatisfacció col·lectiva al Fiatc Joventut. L'equip, que va arribar a l'equador llançat –13-4, la millor primera volta des que la fase regular la componen divuit equips–, ha perdut frescor i solidesa. I el seu estancament –3-8 en la segona– ha posat en risc el que fa algunes jornades ja es donava per fet, com és la presència en el play-off.
A tothom li agrada moure's entre l'aristocràcia, però la realitat verd-i-negra està més enfocada ara que en la primera fase de la temporada. Llavors, una alineació de factors va propiciar que els de Salva Maldonado agafessin embranzida. Des de la continuïtat del nucli dur fins a la confiança injectada per victòries com la de la pista del Barça, passant per l'escassetat de lesions. Un aspecte, aquest últim, tan incontrolable com tremendament important en equips amb plantilles curtes. Ara, per a la Penya, tot són pals a les rodes. Sovintegen els problemes físics –molèsties de Savané i la baixa de Kirksay (1-5 sense ell)–, no es té la finor i serenitat de mesos anteriors per decantar finals ajustats i, lògicament, en el moment del curs en què ens trobem, la continuïtat respecte del curs anterior ja no dóna cap plus. No és que sigui tot un desastre, però la vulnerabilitat de l'equip queda al descobert si la vella guàrdia flaqueja. Savané, Suton i sobretot Mallet han baixat la seva producció ofensiva en la segona volta, i el Fiatc Joventut gairebé anota cinc punts menys (dels 78,8 de la primera als 74 de mitjana). Això sense deixar de banda que s'ha perdut consistència al darrere. No és només que rebi 3,5 punts més que en la primera volta (de 75,9 a 79,4), sinó que hi ha desconnexions parcials – cas de diumenge a Tenerife en la primera part– o apagades generals, com a Vitòria.
L'equip no ha perdut res. És més, encara té el destí a les seves mans en les sis jornades que resten de la fase regular. Però, li cal regenerar-se i també l'alè de la grada. La fragilitat actual ha d'ajudar que tothom valori més la dimensió del que es va fer en la primera volta. El caviar és exquisit, però no el regalen.