“El líder de l'equip sóc jo”, va afirmar, taxatiu, Luis Enrique el dia de la seva presentació com a tècnic del primer equip del FC Barcelona. Es diu que aquesta sentència ja no va agradar gens ni mica a Leo Messi i que va ser un dels primers contratemps en les relacions entre l'entrenador asturià i el geni argentí. Més endavant, van venir altres topades amb algun dels col·laboradors més propers al tècnic i que van tenir el seu clímax en l'emprenyada monumental a Anoeta i en la negativa a acudir a entrenar-se justament el dia de portes obertes al Miniestadi. Gràcies a la intervenció de Xavi Hernández com a capità i a la de Josep Maria Bartomeu la tibantor entre Luis Enrique i Leo Messi no va anar a més i gràcies al pacte de no-agressió entre el tècnic i l'estrella l'equip es veu amb possibilitats reals d'aconseguir el triplet aquesta temporada.

L'elecció de Luis Enrique va despertar certs temors precisament perquè molts dubtaven o es preguntaven si una persona amb tant caràcter i personalitat sabria gestionar els egos de les grans figures i un equip ple de futbolistes amb molts títols en el seu palmarès, amb campionats del món inclosos. El xoc que molts presagiaven es va produir. Possiblement, al tècnic asturià li falta tenir més mà esquerra i ser més proper als jugadors, però no totes les culpes se li han de carregar a ell. Al llarg del curs, ha demostrat amb actituds que ha sabut adaptar-se a tractar un perfil de jugador al qual no estava acostumat. Reconec que no ha de ser gens fàcil gestionar una plantilla com la del Barça, on gairebé tothom es veu amb qualitats per ser titular i on ningú vol ser substituït, sobretot les tres figures del davant. Els grans cracs, però, tampoc l'estan ajudant gaire, i l'esforç, per ser justos, l'haurien de fer les dues parts. Entenc que Neymar marxi enfurismat amb el canvi a Sevilla, ja que després d'uns partits en què no havia estat al seu nivell era el millor blaugrana al camp, però és inadmissible la reacció infantil que va tenir quan va arribar a la banqueta. Els gestos se'ls hauria pogut estalviar, perquè són una autèntica falta de respecte amb el seu entrenador i també amb els companys. I el més greu és que no és la primera vegada. També a Luis Suárez se l'ha vist amb cara de pocs amics en alguna ocasió quan l'han substituït. Potser caldria que es fixessin en el que fan jugadors com Xavi, Iniesta, Rakitic i Pedro en situacions similars.

Ja sé que a cap futbolista li agrada marxar abans d'hora d'un partit i menys encara si són jugadors top, però perquè un vestidor sigui sa i funcioni de la millor manera possible ha d'existir el respecte a les decisions de l'entrenador. Les estadístiques confirmen que tant Neymar com Luis Suárez han estat substituïts en força partits, però no els queda més remei que acceptar-ho. També caldria veure, però, a partir de quin minut ho han fet perquè per minuts jugats el trident no sé si té tant dret a queixa.