En assentar els fonaments d'un projecte familiar sorgeixen paraules com respecte, comprensió, amistat, complicitat i unitat, però ens oblidem de la importància de tenir una visió comuna respecte al futbol. Siguem pràctics. Primera situació. Un membre de la parella ho veu com una cosa primària, pregunta per què un senyor amb guants agafa la pilota amb la mà i s'adorm en aquells minuts de tempteig en què els centrals fan un joc horitzontal per estudiar la disposició tàctica del rival. Enmig d'aquesta somnolència, l'altre, malalt des de petit per herència de pare, s'ha posat la samarreta de les grans ocasions i segueix el partit des de terra per rebolcar-se amb aquells errors imperdonables que al final es paguen. Des de fora, aquesta asimetria pot fer gràcia, però si es viu un període de distanciament emocional, un veu a l'altre com un ésser simple o pensa allò de no em dóna ni la més mínima satisfacció. Segona situació. Als dos els agrada el futbol, però són d'equips rivals, i és clar, amb la tovallola enrotllada a la cintura em poses, però últimament celebres els gols amb una eufòria excessiva i quan polemitzem prens tics superbs per fotre'm, i si, no hauríem de discutir, però ja anem al llit donant-nos l'esquena. Des de fora segueixen fent molta gràcia, perquè sovint es barallen en públic com per encarar el futur futbolístic del fill, però si la relació passa un moment complicat, l'anècdota es converteix en un element absolut. Tercera situació. Ens agrada el futbol, som del mateix equip, celebrem les victòries, ens consolem en les derrotes i els dos pensem que no és un tema de vida i mort, és molt més que això, és una manera de viure els caps de setmana amb família. És més, no ens sembla malament educar al nostre fill amb un maniqueisme futbolístic perquè no ens plantegem la llibertat com un espai saludable, i si, potser ens separarem i no ens parlarem mai més, apareixeran terceres persones i ens mirarem com estranys, o senzillament reprendrem camins diferents sense fer-nos mal, però quan el nostre equip aixequi una Champions, no podré evitar una tènue tristesa per no tenir-te al costat.