Joan Pineda Sirvent és un metge aficionat al cinema que, des de fa molts anys, acompanya la projecció de pel·lícules mudes amb la seva música en directe interpretada al piano. Ara té 84 anys i està en plena forma. No es cansa d'afrontar els reptes que plantegen el descobriment o la recuperació d'algunes pel·lícules del període silent. A vegades no les ha vist abans, però davant les imatges sempre troba el to, els referents, la inspiració per acompanyar-les adequadament. No fa gaire, però, s'havia preparat la música que, amb elements wagnerians, havia d'acompanyar una projecció de Die Somme, Das Grab der Milionen, un film alemany de l'any 1930 en què el director, Heinz Paul, va intentar reconstruir la dura experiència dels soldats a les trinxeres de la I Guerra Mundial. La projecció era al cinema Truffaut dins del seminari La Gran Guerra 1914-1918. La primera guerra de les imatges, organitzat pel Museu de Cinema de Girona i la UdG. Malauradament, però, la còpia en 35mm es va enviar amb els rotllos canviats, fet que va complicar l'últim dia de feina de l'Eudald al Truffaut després de treballar-hi catorze anys. El cas és que la projecció, anunciada a dos quarts de nou del vespre, es va endarrerir unes tres hores, de manera que, com que es va fer molt tard, Joan Pineda va haver de baixar abans a Barcelona. Com a mínim, va poder estar al sopar, al final del qual vaig poder conversar. Com sempre, li vaig preguntar com veu el Barça, perquè Pineda també és un gran aficionat al Barça i un home entès en futbol. N'ha vist molt des que, de ben petit –i això vol dir des d'abans de la Guerra Civil–, el seu pare el va dur al camp de les Corts. Només tenia quatre anys.

No sé com va ser, però la conversa va derivar precisament als seus records de nen barcelonista, i és així que, de cop, em va sorprendre dient que el millor gol que ha vist a la seva vida el va fer Herrerita, un davanter asturià que només va jugar al Barça una temporada, la del 1939/40, just acabada la Guerra Civil: Herrerita era de l'Oviedo, però aquest equip no va poder disputar la lliga aquella temporada perquè el seu camp estava destruït perquè s'havia convertit en una trinxera, i el club el va cedir al Barça, que havia perdut molts jugadors a causa de la guerra i de l'exili. Així m'ho va explicar Pineda i també que, per això mateix, el Barça estava fatal i aquell any va estar a punt de baixar a segona. Hi va afegir que sort en va tenir d'Herrerita (Eduardo Herrera) i dels seus gols, com ara el que va marcar en un partit contra el Saragossa i que va significar un 2 a 1: des del mig del camp, va driblar un munt de jugadors en línia recta, amb un moviment del cos, fins a xutar a porteria. Aquest és el millor gol que ha vist Joan Pineda. No n'hi ha imatges, de manera que ni ell l'ha vist repetit. Només la seva memòria. Potser la seva imaginació. Així que és impossible discutir-l'hi i, en tot cas, per ell, segur que és el millor gol.