El pitjor del Tormalet ja està passat i el Barça segueix líder a la lliga, finalista a la copa, i amb un peu i mig a la semifinal de la Champions. És molt injust discutir-li els mèrits al Barça de Luis Enrique. Només la caverna madrilenya i alguns periodistes, suposadament culers, ho fan, i des del primer dia de l'asturià al capdavant de la nau. És injust per a Lucho, i també per a Guardiola, que alguns periodistes els comparin permanentment. També que aquests mateixos periodistes comparin només tots dos quan la comparativa fa perdedor l'actual tècnic blaugrana. Segur que us vénen al cap alguns noms, oi? Alguns d'aquests fins i tot van sortir escaldats d'algunes institucions. Interessos amagats? Segur. L'equip que ara mateix ha aconseguit més victòries de la història del club no pot estar permanentment qüestionat per la caverna de l'estil. Aquest equip, com va demostrar davant del PSG a París o davant del València al Camp Nou, pot jugar de diferents maneres durant un partit. Hem passat anys demanant un pla B, i ara en tenim de B, C i D. El partit del València era especialment difícil. Primer perquè després d'arribar de matinada de París dimecres, el Barça jugava abans que el Madrid i l'Atlético, que havien jugat dimarts. La cessió dels drets a Telefónica té a veure amb els horaris dels partits del Barça? Probablement. El partit contra el València tenia, a més, un doble component: s'havia de guanyar per seguir líder i posar pressió al Madrid, que jugava a continuació, però indirectament afavoria l'Atlético. Un detall molt important perquè
al Barça li interessa molt que València i Sevilla estiguin a 4 o més punts dels colchoneros en la penúltima jornada. No és el mateix anar al Calderón amb l'Atleti jugant-se la vida. En canvi, si és tercer matemàticament aquell dia segur que el
públic i els jugadors de Simeone no voldran fer cap favor al Madrid. Seria bonic que el Barça guanyés la lliga al Vicente
Calderón, tal com van fer els blanc-i-vermells la temporada passada al Camp Nou. Com diu el meu bon amic Víctor Lozano, a la rua no hi podrà pujar tothom. Més d'un, si es fa el triplet, acabarà amagant-se sota les pedres.