Després de la soferta victòria contra el València (2-0), queden sis jornades per cloure una lliga que té només dos aspirants a guanyar-la. Els partits de la Champions passen factura per la seva exigència i el risc de lesions sempre present. El Barça tenia un avantatge important de dos gols gràcies a l'1-3 de París, però sabia que no es podia refiar, ja que els francesos recuperaven peces importants com Ibrahimovic i Verratti, i no ho va fer. Un altre paisatge té el Madrid, que s'haurà d'enfrontar amb el rocós i agressiu Atlético de Madrid, que amb un pletòric Griezmann en ratxa voldrà superar l'eliminatòria amb el 0-0 de l'anada. Què volem dir amb això? Doncs que les rotacions són importants, i Luis Enrique ja ha dit que en farà. La copa del Rei es disputarà al Camp Nou i, de moment, resta aparcada perquè el protagonisme és ara per a la Champions, ja classificat per a les semifinals i la lliga. Dissabte, superat l'escull del perillós València, el Barça haurà de superar a domicili un Espanyol que goleja però que també encaixa gols, si vol conquerir un títol disputadíssim. En aquests moments de la temporada, en què es jugaran tots els títols, la penalització és molt alta quan perds. El Barça arriba a aquest tram amb els deures fets, ja que aspira als tres títols, la copa, la lliga i la Champions, però el que és millor encara, amb molts números de guanyar-los. Més que mai és necessari un vestidor unit per afrontar els obstacles amb esforç i fe en les seves possibilitats. La resposta del públic, ja ho hem esmentat aquí, és magnífica, com es va veure en el partit contra els valencians, que a les quatre de la tarda va presentar la segona millor entrada de l'any. Tenir tot el planter disponible, excepte Vermaelen, que encara no ha debutat, és una gran notícia, perquè el futbol és imprevisible. Lesions, expulsions, arbitratges desencertats, etc. La planificació, de vegades, s'ha de modificar en funció dels imprevistos que puguin aparèixer, però la il·lusió per assolir objectius, ha de ser màxima.