No sé on ho he llegit, però les males llengües diuen que Mediapro està passant factura al Barça per haver-li fet el salt amb els drets de televisió. Es veu que els dies i les hores del partits s'assignen només en funció dels interessos de la plataforma televisiva. No sé si les coses van en aquesta direcció, però del que no hi ha dubte és que els dies i les hores en què ha hagut de jugar fins ara l'Espanyol són delirants i queda clar que el club no compta gens en aquest repartiment d'interessos espuris. Però ben mirat, ara ja és igual. Amb el punt aconseguit a València, ja es pot donar la temporada per acabada. És impossible, ara sí, perdre la categoria. I contra el Llevant es va notar. Deixar-se empatar d'aquella manera! I dissabte, derbi. Em fan gràcia els culers que es malfien de l'Espanyol recordant aquell 9 de juny del 2007, quan en el minut 90, al Camp Nou, Tamudo va fer el gol de l'empat i els va ensorrar en la desesperació de perdre aquella lliga. D'aleshores ençà, cada vegada que hi ha un derbi es torna a relatar aquell episodi i s'acusa d'insolidari, venjatiu, malagraït... del que vulgueu, l'Espanyol i, per extensió, el davanter. Pocs d'aquests que tenen tanta memòria es recorden del que va passar el 13 de maig anterior al mateix escenari, al Camp Nou. No rememoren, ni esmenten que un tal Sobis, en el minut 89 també va fer un gol que va significar l'empat del Betis i que va posar molt nerviosa la parròquia blaugrana. Tant, que va acabar xiulant el seu equip. No deixa de ser curiós que qui no fa la feina quan li toca, culpi després els altres de desídia. Precisament la gràcia d'un derbi és que sigui un partit vibrant encara que no s'hi juguin res. Però quan un dels contrincants hi té alguna cosa a perdre, l'altre té l'oportunitat de poder fer-li la guitza. I com que dissabte l'Espanyol ja no s'hi jugarà res, tindrà més possibilitats de poder acabar el partit fent pam i pipa.