Jo vinc d'un silenci
Una de les frases que més m'ha colpit al llarg de la meva adolescència la vaig descobrir en boca de Raimon. A mesura que m'he anat fent gran, però, he descobert que l'autoria no és exclusiva del cantautor de Xàtiva, sinó que és una idea recorrent, que recull el pes de la veritat. Em refereixo a un fragment de la sensacional Jo vinc d'un silenci. La lletra escup una frase contundent i delicadament agressiva: “Qui perd els orígens, perd identitat.” Anys després de descobrir Raimon, vaig engegar el meu breu interès acadèmic pel món de la filosofia. A les aules de l'Autònoma em van ensenyar la importància de preguntar-se les coses, de voler comprendre els perquès, d'encarar la raó. O això vaig entendre. Amb posterioritat, la cosa es va anar complicant, però resumint la idea era que una part del nostre pensament beu de la filosofia grega. Grècia com a origen. Per tant, també senyal d'identitat. Aquesta setmana, Grècia marca bona part del futur de l'esport català aquesta temporada. El Barça de bàsquet i les noies del Sabadell de waterpolo es juguen continuar en la màxima competició europa. I ho fan al Pireu, contra Olympiacòs. Té bemolls, el tema. Tants anys dient-nos que l'origen et dóna identitat i ara resulta que també decideix el futur. L'equip de Nani Guiu és favorit a disputar la final. Teòricament, l'espera l'Olympiacòs, un club que ho ha organitzat tot per ser campió. Juguen a casa, amb les grades plenes i a l'escalf d'un públic conscient que també haurà de jugar el seu rol. De vegades, tinc la sensació que al tècnic del Sabadell li donen el treball psicològic mastegat. Pocs reptes són més grans que mantenir l'hegemonia europea a la piscina de l'Olympiacòs. En qualsevol cas, i passi el que passi, aquest és un equip que ja ens ha guanyat. Un dels grans de la història del nostre esport. L'agraïment és previ, no posterior.
Un escenari diferent rodeja el Barça de bàsquet. Enfoca el partit més important de la temporada amb la feina per fer. L'equip desprèn dubtes. I l'escenari no ofereix terme mitjà. O guanyes i t'enforteixes, o perds i en quedes fora. I la valoració serà posterior, no prèvia. Tan a prop i tan diferents.