Els diners no ho són tot: dignitat

Hi ha coses en el món de l'esport que no han de tenir perdó. Una és l'amenaça. L'amenaça o, més ben dit, l'extorsió. L'extorsió que va patir un dels tres àrbi­tres del par­tit que van jugar el Panat­hi­naikòs i el CSKA Mos­cou en el ter­cer par­tit de la sèrie dels quarts de l'Euro­lliga. Quan va aca­bar el matx, que per sort el Panat­hi­naikòs va gua­nyar, el pro­pi­e­tari del club grec, Dimi­tris Gian­nako­pou­los, va bai­xar als ves­ti­dors acom­pa­nyat del seu guar­da­es­pat­lles, va aga­far un objecte i el va llançar con­tra l'àrbi­tre turc Recpe Anka­rali. La pri­mera acció va ser per sem­brar el ter­ror. Després el va amenaçar dient-li tex­tu­al­ment: “Et mataré a tu i a la teva família i em follaré la teva mare, la teva dona i els teus fills davant teu.” No, això no és una seqüència d'una pel·lícula de la màfia. És el pro­pi­e­tari d'un dels clubs més impor­tants de l'Euro­lliga, una com­pe­tició fantàstica. La reacció de l'Euro­lliga ha estat ràpida: 150.000 euros de multa. Ho trobo una ver­go­nya, encara que siguin molts diners per a la majo­ria. Els diners no ho poden com­prar tot i encara que siguin una peça clau del negoci que suposa l'Euro­lliga hi ha d'haver dig­ni­tat. Si no hi ha una sanció al club, tot ple­gat que­darà com una anècdota, tot i que es tracti d'una anècdota lamen­ta­ble. 150.000 euros per a un paio com Gian­nako­pou­los és una xifra que fa riure. El que no fa riure és que faci el que vul­gui a qual­se­vol preu. No és ni la pri­mera ni la segona vegada que pas­sen coses com aquests al Panat­hi­naikòs i també a l'Olym­piacòs. Això no fa cap favor al bàsquet grec, ni al bàsquet euro­peu i encara menys al fair play que hi hau­ria d'haver en l'esport. Si el pro­pi­e­tari del Panat­hi­naikòs és capaç de fer això, de pro­vo­car situ­a­ci­ons greus i encen­dre la seva afició a través del diari del seu club i se li per­met, un dia hi haurà una desgràcia. Lla­vors tot­hom es lamen­tarà. Una sen­sació econòmica a un ric no fa mal. Al seu club, sí.