El Bayern perd 3-1 a Porto. L'equip, amb moltes baixes, paga cares les errades dels defenses. Però no fa un bon partit, en conjunt. Guardiola no vol masegar els seus jugadors, perquè necessita els pocs que té en les millors condicions: “No estic completament descontent amb el meu equip, ho hem intentat tot.” La resposta del director general i el director esportiu responen a la lògica alemanya d'afrontar les situacions. “Falta autocrítica”, diu Rummenigge. “Hem d'espavilar-nos una mica”, afirma Sammer. Clar i alemanys, però no hi ha les segones intencions malicioses que es fan per aquí.

Hans-Wilhem Müller-Wohlfarth, el metge del Bayern, és més antic al club no que Guardiola, sinó que tots els dirigents. Hi era des del 1977. Se'n va o el conviden a plegar després d'un intercanvi d'impressions amb Rummenigge. En el rerefons, les idees i els mètodes del doctor i els de l'entrenador, que no encaixen. Guardiola no culpa el metge de res, però no li sap greu la seva decisió: “Quan un jugador es lesiona no és culpa del metge. És una lesió. Hem perdut per culpa meva.”

Des que Guardiola va decidir marxar del Barça, una part del barcelonisme es va entestar a posar en dubte el seu mèrit en tot el que havia aconseguit l'equip en aquells quatre anys. Primer, amb comparacions numèriques innecessàries amb Tito Vilanova. Com si qualsevol èxit de Vilanova fos un demèrit de Guardiola. Fins i tot se'l desqualifica personalment durant la seva estada a Nova York. I des que és entrenador del Bayern, el posen a la corda fluixa en cada mal resultat. Alguns creuen que per fer bo el postguardiolisme s'ha de desqualificar Guardiola. Luis Enrique té més bona estadística que ell en els primers 50 partits. La dada és tan certa com freda. I les interpretacions, interessades.

El Bayern ja tenia el 2-0 que necessitava en el minut 22. Acaba 6-1. “No puc negar que aquesta victòria és important. Sé el que s'espera de mi en aquest club”, diu Guardiola.