Els amics de les estadísti­ques fa un any i mig que estan des­bor­dats amb alguns números que gene­ren els resul­tats del Barça i, en con­cret, d'un Lio­nel Messi reben­ta­dor per defi­nició de qual­se­vol bar­rera edi­fi­cada amb números. Llàstima que a aquesta allau de xifres i fites històriques supera­des no els acom­pa­nyin també els títols, fins fa poc, a no ser que es demos­tri el con­trari, objec­tiu pri­o­ri­tari de tot equip de fut­bol que es presti a ser alguna cosa més que un inte­grant del grup que va del segon al vintè.

Ara apa­rei­xen amb força els par­tits que acu­mula Luis Enri­que a la ban­queta del Barça i les victòries obtin­gu­des, una cosa més o menys així: 43 victòries en 51 par­tits. Quan en va fer 50, va ser un bon moment per recor­dar que els números que supor­ten la tra­jectòria de Luis Enri­que no només són des­co­mu­nals, sinó que han fet sal­tar pels aires mar­ques que encara lide­ra­ven Josep Guar­di­ola i, encara molt més, Hele­nio Her­rera, amb 40 victòries en mig cen­te­nar de par­tits.

És clar que un pensa en la qua­li­tat d'aques­tes victòries, però, ara bé, si no som gaire exi­gents, igual­ment sabem que asso­lir 42 tri­omfs en 50 par­tits està prou bé, què dic prou bé, excel·lent, però si no con­du­ei­xen a un títol per bas­tir tot el dis­curs que aques­tes set­ma­nes no fa altra cosa que repe­tir-se incan­sa­ble­ment, per­do­neu-me, però no feu per­dre el temps amb tan­tes xifres.

Hi ha, en tot ple­gat, l'acti­tud de Luis Enri­que, que sem­bla una mica mare­jat, per no dir que està fins al cap­da­munt que cada cop li recor­din que està a les por­tes d'ender­ro­car una xifra màgica. Luis Enri­que sap millor que ningú que al Barça la victòria per etapa més el plus d'un rècord no té cap espai en el record d'un culer mínima­ment exi­gent i allu­nyat de les xifres que no són la clas­si­fi­cació gene­ral i la de gole­ja­dors.

En aquest aspecte, m'agrada Luis Enri­que, que sap que res del que està fent té cap uti­li­tat si no va acom­pa­nyat d'una copa, un títol o un cam­pi­o­nat. Per tant, està molt bé uti­lit­zar el mig cen­te­nar de par­tits amb tan­tes victòries si el que es vol és tor­nar a ficar el dit a la nafra per inten­tar empe­ti­tir el que va fer Guar­di­ola, com si estigués a l'abast de tot­hom. Ja se sap que des d'algun sec­tor, tot el que sigui atiar els dimo­nis con­tra Pep, ben­vin­gut sigui.

El paper suporta totes les xifres que es vul­guin dibui­xar, però al final el que els donarà certa ampli­tud i farà que siguin recor­da­des és que ser­vei­xin per alçar un títol. Ara més que mai, exi­gim títols a Luis Enri­que per sobre dels números. La traçada des d'Ano­eta és sim­ple­ment sublim, amb dues enso­pe­ga­des: una d'inac­cep­ta­ble con­tra el Màlaga i una altra nor­mal segons el paràmetre de per­dre punts con­tra equips grans en camp con­trari. No sé què ha fet Luis Enri­que en con­cret, perquè com bé diu, en les der­ro­tes ell és el cul­pa­ble, men­tre que en les victòries es rela­ci­ona el tri­omf amb els cracs, cosa que em sem­bla accep­ta­ble, però sí que hem vist que a falta de fut­bol hi ha el mínim que se li ha d'exi­gir a un equip, que és com­pe­ti­ti­vi­tat. És això el que dóna tran­quil·litat fins a final de tem­po­rada, ja que en con­di­ci­ons sem­blants l'any pas­sat el Barça va fer llufa i en aquest no sem­bla que hagi de defa­llir per haver abai­xat els braços o per incom­pa­rei­xença.