L'encaix d'una peça nova en un col·lec­tiu no és bufar i fer ampo­lles, per molt de valor afe­git qua­li­ta­tiu que aporti. A Dallas, ho poden cer­ti­fi­car. Tot­hom cele­brava i veia els Mavs com un can­di­dat a l'anell quan van adqui­rir a mit­jan mes de desem­bre Rajon Rondo dels Cel­tics, a canvi d'una pri­mera ronda i tres juga­dors (Jameer Nel­son, Joe Crow­der i Bran­dan Wright). Ara, qua­tre mesos després, la il·lusió s'ha fos –pro­ba­ble­ment, l'equip caurà eli­mi­nat avui a Hous­ton (ara 3-1 per als Rockets– i el base està apar­tat de la dis­ci­plina, si bé ofi­ci­al­ment “té una lesió a l'esquena” i és baixa inde­fi­nida. La seva apa­tia i men­fo­tisme en el segon duel d'aquesta sèrie –va forçar dues fal­tes i una tècnica en 34 segons en el ter­cer quart– va ser la gota que fer ves­sar el got de la paciència de Rick Car­lisle, tan o més tos­sut que el mateix juga­dor. El xoc de caràcters ha estat tan nociu com la incidència nega­tiva del mateix Rondo en el joc dels texans. El per­cen­tatge de victòries sense ell ha estat molt més ele­vat (66,7%) que no pas quan era a la pista (54,2%). I, de forma encara més mar­cada ara, en els play-offs. En els dos par­tits en què ell va par­ti­ci­par, el +/- va ser de -35 en els 37 minuts que va estar a la pista, i +13, en els 59 que va estar a la ban­queta. I els dos par­tits els van per­dre els Mavs, detall de fins a quin punt amb Barea els seus van ser més sòlids. A Bos­ton, en canvi, ningú no troba a fal­tar el base titu­lar del seu anell del 2008. L'equip va crei­xent a poc a poc, amb joven­tut, i la seva pèrdua també ha afec­tat, però en posi­tiu. Sense ell, els Cel­tics han gua­nyat el 51,4% dels par­tits i han entrat a play-off, setens a l'est.

Xifres i situ­a­ci­ons que han de fer refle­xi­o­nar el mateix Rondo i segur que tenen al cap les franquícies que, d'una forma més o menys insis­tent, s'han plan­te­jat incor­po­rar-lo a l'estiu, en què el base serà agent lliure sense res­tric­ci­ons. El que fa un parell o tres d'anys era un base All-Star àmpli­a­ment cobe­jat i can­di­dat a extreure un con­tracte de màxims, ara és un ele­ment que genera dub­tes pel seu ego –segu­ra­ment a Bos­ton, con­tin­gut per Pierce i Gar­nett en el seu moment– i la seva escassa fia­bi­li­tat del tri­ple. Un detall que abans els equips pot­ser hau­rien assu­mit. Ell s'ho ha bus­cat.