Recordo que el primer cop que vaig sentir a parlar de l'NBA va ser a finals dels setanta, a través de la revista Nuevo Basket que comprava cada dimarts i que llegia amb delit. Llavors el meu univers basquetbolístic era la lliga espanyola i les competicions europees. I els meus ídols eren preferentment els jugadors de la Penya i el Barça i, evidentment, els cracs iugoslaus, soviètics i italians que en aquells moments dominaven el bàsquet continental. Aquesta revista va ser la primera que va dedicar un parell o tres de pàgines a l'NBA. Una competició que a mi, en aquella època, em sonava a xinès. Els jugadors, que després vaig anar descobrint, m'eren del tot desconeguts i em feia un embolic considerable per intentar entendre el sistema de competició amb conferències, divisions i play-off quan aquí la lliga es ventilava amb una fase regular de tots contra tots. Però al cap de pocs anys, i gràcies, en bona part, a l'auge del bàsquet aquí, aquell món fins llavors tan desconegut va començar a deixar de ser-ho. I va ser a mitjan anys vuitanta quan m'hi vaig enganxar del tot amb aquelles finals entre els Celtics i els Lakers, testimoni que després van prendre els Pistons de Detroit i, especialment, els Bulls de Chicago. Vaig descobrir una altra dimensió d'aquest fantàstic esport amb jugadors com ara Kareem Abdul-Jabbar, Julius Erving, Larry Bird i Magic Johnson. I poc després els van seguir Isaiah Thomas, Akeem Olajuwon, Charles Barkley, Pat Ewing i, sobretot, l'incomparable Michael Jordan. Van ser uns anys de no anar a dormir quan arribaven les finals, o de llevar-se d'hora. Però haig de reconèixer que més tard, així com el bàsquet europeu no m'ha deixat mai d'agradar, l'NBA va quedar durant uns anys en l'oblit. Em va deixar d'interessar veient que, al meu entendre, el nivell havia baixat considerablement, i que es premiava més la qüestió física que no pas la tècnica. Sortosament, la dinàmica crec que ha canviat aquests últims set o vuit anys, i l'NBA torna a tenir un nivell de jugadors que recorda el dels anys vuitanta quan molts la vam descobrir. Sense oblidar el protagonisme i la qualitat que hi aporten cada cop més els jugadors de casa nostra, fet que ha estat decisiu per recuperar l'interès per aquesta competició.