Recordo que el pri­mer cop que vaig sen­tir a par­lar de l'NBA va ser a finals dels setanta, a través de la revista Nuevo Basket que com­prava cada dimarts i que lle­gia amb delit. Lla­vors el meu uni­vers bas­quet­bolístic era la lliga espa­nyola i les com­pe­ti­ci­ons euro­pees. I els meus ídols eren pre­fe­rent­ment els juga­dors de la Penya i el Barça i, evi­dent­ment, els cracs iugos­laus, soviètics i ita­li­ans que en aquells moments domi­na­ven el bàsquet con­ti­nen­tal. Aquesta revista va ser la pri­mera que va dedi­car un parell o tres de pàgines a l'NBA. Una com­pe­tició que a mi, en aque­lla època, em sonava a xinès. Els juga­dors, que després vaig anar des­co­brint, m'eren del tot des­co­ne­guts i em feia un embo­lic con­si­de­ra­ble per inten­tar enten­dre el sis­tema de com­pe­tició amb con­ferències, divi­si­ons i play-off quan aquí la lliga es ven­ti­lava amb una fase regu­lar de tots con­tra tots. Però al cap de pocs anys, i gràcies, en bona part, a l'auge del bàsquet aquí, aquell món fins lla­vors tan des­co­ne­gut va començar a dei­xar de ser-ho. I va ser a mit­jan anys vui­tanta quan m'hi vaig engan­xar del tot amb aque­lles finals entre els Cel­tics i els Lakers, tes­ti­moni que després van pren­dre els Pis­tons de Detroit i, espe­ci­al­ment, els Bulls de Chi­cago. Vaig des­co­brir una altra dimensió d'aquest fantàstic esport amb juga­dors com ara Kareem Abdul-Jab­bar, Julius Erving, Larry Bird i Magic John­son. I poc després els van seguir Isa­iah Tho­mas, Akeem Ola­juwon, Char­les Bark­ley, Pat Ewing i, sobre­tot, l'incom­pa­ra­ble Mic­hael Jor­dan. Van ser uns anys de no anar a dor­mir quan arri­ba­ven les finals, o de lle­var-se d'hora. Però haig de reconèixer que més tard, així com el bàsquet euro­peu no m'ha dei­xat mai d'agra­dar, l'NBA va que­dar durant uns anys en l'oblit. Em va dei­xar d'interes­sar veient que, al meu enten­dre, el nivell havia bai­xat con­si­de­ra­ble­ment, i que es pre­mi­ava més la qüestió física que no pas la tècnica. Sor­to­sa­ment, la dinàmica crec que ha can­viat aquests últims set o vuit anys, i l'NBA torna a tenir un nivell de juga­dors que recorda el dels anys vui­tanta quan molts la vam des­co­brir. Sense obli­dar el pro­ta­go­nisme i la qua­li­tat que hi apor­ten cada cop més els juga­dors de casa nos­tra, fet que ha estat deci­siu per recu­pe­rar l'interès per aquesta com­pe­tició.