Opinió

Avui és el seu dia

I el pal de paller és Pablo Machín. Un entrenador inquiet i constant

Sovint passo per Mon­ti­livi cor­rent. A mig matí, entre set­mana. I sovint, també, coin­ci­deix el meu pas al trot amb l'entre­na­ment del Girona. M'agrada atu­rar-me i obser­var una estona la feina de l'equip de Pablo Machín. Des de la distància i amb dis­creció. És un entre­na­ment més d'un equip de fut­bol, sense res excep­ci­o­nal. O pot­ser sí que hi ha alguna cosa d'excep­ci­o­nal. Hi ha molt silenci. Se sen­ten les ordres de Machín i els seus aju­dants amb total niti­desa. Hi ha bon ambi­ent, alguna ria­lla. Com­pli­ci­tat entre com­panys, però molt silenci. Machín s'ha gua­nyat el res­pecte dels seus juga­dors. Parla i pren notes, com en els par­tits de fut­bol. Observa, mana i torna a obser­var. Trans­met sere­nor, tran­quil·litat. Una sere­nor bàsica quan va aga­far un Girona a la deriva i el va sal­var del des­cens. Una sere­nor llo­a­ble quan va deci­dir seguir apos­tant per un club difícil. Fidel al seu mètode fut­bolístic i a la seva manera de ser, ha hagut de con­viure amb una situ­ació ins­ti­tu­ci­o­nal com­pli­cada, sense cobrar alguns mesos, amb can­vis cons­tants d'inter­lo­cu­tor. Però cons­ci­ent que el seu prin­ci­pal vale­dor és seguir fent la seva feina. I la fa molt ben feta. Amb un dels pres­su­pos­tos més bai­xos de segona A, ha conduït el Girona fins a les por­tes de pri­mera. Que­den set jor­na­des per escriure la pàgina més impor­tant de la seva història. I ara, més que mai, el silenci dels entre­na­ments al camp annex de Mon­ti­livi s'ha de trans­for­mar en un soroll ensor­di­dor els dies del par­tit al camp gran, on es juguen els punts, on l'ascens ha d'aga­far forma. El més ferm del club és el fut­bol. I el pal de paller és Pablo Machín. Un entre­na­dor inquiet i cons­tant. Va entre­nar el juve­nil del Numància, el filial, entre­na­dor de por­ters i aju­dant de tècnics com Arco­nada, Pac­heta, Kre­sic, Goiko­et­xea i Unzué. Pas a pas. Anar pujant fins a debu­tar com a entre­na­dor pro­fes­si­o­nal al club de la seva vida. Ara Girona el gau­deix, en silenci i sense estridències. Avui és el seu dia, el dia del tre­ba­lla­dor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)