Aquest cap de setmana se celebra el Gran Premi d'Espanya de fórmula 1 a Montmeló. La F-1 és la principal activitat que acull el Circuit de Barcelona-Catalunya, que tot i la crisi espera que generi 330 milions d'euros d'ingressos. Des de fa 25 anys Montmeló acull aquest esdeveniment ininterrompudament, una fita que consolida la cita catalana com un clàssic entre els amants del motor.

En un reportatge escrit per un diari digital, el president del Circuit, Vicenç Aguilera, assegurava que, per si sola, la F-1 no és rendible per al Circuit. Però, en tot cas, sí que reconeixia que ho és per a Catalunya, Barcelona i el Vallès. Aquest és el gran llegat d'un esdeveniment d'aquestes característiques: la capacitat de dinamitzar econòmicament el territori, de generar-li marca a llarg termini, més enllà dels ingressos d'explotació directes que genera.

Sobretot, en l'aspecte micro, el Circuit ha posat el poble de Montmeló al mapa; ha associat el territori amb l'olor de benzina. Però, en l'aspecte macro, actualment passa una cosa al revés: explicava el mateix digital que el Circuit s'ha beneficiat de l'atracció de la marca Barcelona per poder frenar la caiguda de vendes que tenia, des del 2013. De fet, des d'aquell any, el Circuit ja es diu Circuit Barcelona-Catalunya.

Desgraciadament, aquest fet posa de manifest el consens que hi ha entre bona part dels experts en marques de territori que, ara com ara, la marca Catalunya és inexistent, o si més no incipient. És la ciutat de Barcelona, i la seva posició privilegiada en el mapa global d'atractius turístics i d'inversió, la que acaba de posicionar també el Circuit entre l'imaginari col·lectiu de patrocinadors, espectadors i esportistes. Una marca que, esportivament parlant, beu de llegats com els Jocs Olímpics del 92 i els èxits del FC Barcelona, tots dos coneguts mundialment. És evident que, en un futur, la marca Barcelona i la marca Catalunya estan obligades a conviure, però avui una es menja l'altra sense contemplacions en la ment dels turistes i inversors.

Geopolíticament parlant, Catalunya és un país petit amb una grandíssima capital i, per a la globalitat del seu territori (per als que viuen a comarques), això té molts avantatges, però també alguns inconvenients.