Tenim un problema. Des de fa temps. Les noves tecnologies se'ns mengen. S'han apoderat de les nostres rutines i han condicionat la manera de pensar i mirar. Sota el paraigua de la immediatesa o les tendències, hem convertit les xarxes socials en el sancta samctorum de la informació. I en el cas del periodisme, voreja la vergonya. Notícies sense contrastar, fomentar els rumors i abandonar les trucades en favor de les piulades.
Com sempre a la vida, hi ha gent que sap dibuixar escenaris. Provocar-los. Llegir situacions i anticipar-les. I això és el que van fer els del Club Deportivo San Serván, un equip invisible als ulls del món, que juga en el grup segon de la regional preferent d'Extremadura. En la darrera jornada de lliga estava en joc una posició per al play-off d'ascens. El San Serván estava obligat a guanyar i a esperar la derrota de l'equip que l'antecedia en la classificació. O dit d'una altra manera. El Racing Valverdeño depenia de si mateix. I, evidentment, el Twitter es va convertir en l'escenari d'informació perfecte. Immediat, directe, present a tot arreu... Això sí, sense contrastar.
En el descans, el tema se'n va anar de mare. Tuit del San Serván: “Fa mala pinta, la cosa. Jugarem tota la segona part amb un menys, penal i expulsió de Kouba [el porter], perdem 2-0... decauen els ànims...” Immediatament, el Racing, sabent-se classificat per al play-off, va abaixar la intensitat, fins a arribar a perdre el partit. Aleshores es van adonar que els havien mentit i que el seu rival sempre havia anat guanyant. Estaven eliminats. Ràpidament, el CD San Serván va entonar el mea culpa, dient que es tractava d'una broma sense mala fe. I fins i tot l'entrenador damnificat va dir que tot plegat estava molt ben muntat.
No sé jo. La línia entre aprofitar el moment i passar-se de llest és molt fina. En qualsevol cas, el que resta damunt la taula és el poder que tenen sobre nosaltres les xarxes socials. Embogim en un món virtual on passa de tot i a la vegada, i ens oblidem, ja no de contrastar les coses, sinó que el realment important és el que fem nosaltres. I com ho fem. Si vas mirant la resta, sempre pots quedar eliminat.
