Ni les vuit del matí de dimecres. Fonts de la directiva consultades per l'emissora líder d'audiència van dir que la coincidència en el missatge del mosaic previ al partit que es podia llegir al Juventus Stadium, amb el que ja sabíem que llegiríem 24 hores després al Camp Nou, era casualitat. No tenia res a veure amb cap campanya de comunicació de la marca de roba esportiva que, casualment, patrocina els dos equips que a hores d'ara jugarien la final de la Lliga de Campions si els partits de tornada no ho impedeixen.

La litúrgia de la màxima competició continental de clubs, no per repetitiva, deixa de contribuir a l'espectacle. Hores abans del partit ja podem veure esbossos digitalitzats de quin missatge es podrà llegir a la graderia mentre sona l'himne de la competició que, no ho oblidem, tants i tants diners mou mitjançant patrocinadors de dubtosa reputació en alguns casos –em refereixo a la companyia de gas– que paguen per aparèixer en màxima audiència entremig de campanyes que promouen el respecte. Després s'encén el debat, que si el missatge és en anglès o si caldria especificar-ne el subjecte per mostrar la catalanitat del club al davant...

Fins 24 hores abans que comencés el primer partit de la segona semifinal i a poc menys de mil quilòmetres de distància, casualment i amb diferents colors, es podia llegir el mateix missatge a la tribuna del camp on s'havia de jugar el primer partit de la primera semifinal. Les connexions sinàptiques de milions d'espectadors van relacionar, de manera directa, la marca dels dos equips locals. La notícia que es disparaven les reserves de vols Barcelona - Berlín dijous al matí per al cap d'un mes o l'esperpent de la vaga ja ni tan sols van obligar cap responsable del mateix club que creu en mans negres (o blanques) a donar la cara sense que li caigués de vergonya per argumentar la casualitat. Contraatacarà l'altra marca, dimarts i dimecres, amb per exemple Impossible is nothing?