La meta és Europa
No hem de perdre massa temps en competicions espanyoles. Mentrestant, cal competir al màxim per guanyar, però a nivell de país i en l'àmbit esportiu, el nord és Europa. La resta és una limitació que ens empetiteix. Independents sense espoli econòmic i opressió, el nostre horitzó és la Champions.
La lliga espanyola, a excepció de quatre equips, és de baix nivell. Hi ha golejades de fireta que emmascaren la veritable realitat. Hi ha massa equips a la màxima categoria del futbol espanyol. Tot per la por d'un estat a fer una lliga de setze equips, o com a màxim de divuit. Un Estat que, sigui dit de passada, obvia la seva pròpia llei.
És com el que ara ens volen fer amb un altre atac genocida avalat pel Tribunal Suprem, per anar matant la llengua catalana. El que apliquen a Catalunya per quatre malintencionats i, en la meva opinió de professor, mals progenitors educatius d'extrema dreta. Una burla, tot plegat... Pretenen imposar a Catalunya tot el que no responen a la demanda democràtica i cultural de centenars de milers de pares catalanoparlants del País Valencià i les Illes. A la mediocritat del PP i el PSOE ara s'hi ha de sumar Podemos i C's.
Canviant de tema, penso que la Reial Societat ha de continuar sent el club amic que ha estat durant anys. A Donosti hi va haver massa bascos que van xiular els culers en cridar “independència'. Insultaven el Barça. Que no es deixin enganyar, el concert econòmic, que els permet rebre diners nostres, és una cessió obligada del poder de l'Estat. Que ningú no en dubti: si poguessin també el voldrien eliminar.
Sempre que veu la senyera, el Madrid es constipa. Dissabte va ser en el partit contra el València. Abans havia estat contra el Vilareal. Ara li toca a l'Espanyol: victòria i a Europa. I mira per on, també C'S i Podemos, com el PP i el PSOE, s'entrebanquen amb la senyera.