...i a un pam de res. Així és com està el Barça. Tots els partits que li queden per jugar, quatre o cinc comptant Berlín, seran finals per guanyar un títol o per no perdre'l. En el món resultadista en què ens movem, a un pam de l'èxit i a un del fracàs. Una equidistància injusta i quasi paranormal, perquè aquí només arriben els escollits, els que han fet una temporada excel·lent, els que han treballat molt i bé i estan en disposició de fer història. I entre fer història i fracassar hi ha d'haver un punt de justícia.

Per això aquest article s'ha d'escriure avui, poques hores abans del matx a l'Alianz Arena, on si el Barça no està tan bé com dimecres passat es quedarà a les portes de la final de la Champions; i pocs dies abans del partit al Calderón, on si Villar, Tebas i Cardenal no ho impedeixen, els de Luis Enrique poden guanyar la lliga, el seu primer títol. Avui és quan es pot fer un balanç de la feina feta sense la pressió lògica i inevitable del resultat final.

Vagi per endavant que sent el primer any d'un projecte amb entrenador nou, jugadors nous, renovació de plantilla a mitges i concepte tàctic matisat, encara es pot esperar millora en alguns aspectes. Però, dit això, aquest equip que fa un any davallava avui trempa de fam, ganes de treballar, solidaritat col·lectiva, intensitat i capacitat física per ser competitius sempre i contra qualsevol. Aquest equip que tenia problemes per doblegar defenses, aquest any suma 164 gols (3 per partit) amb rècord de victòries (47), perquè com va dir Guardiola ahir, són molt bons amb la possessió però també al contraatac. I, a més, la pressió alta, la transició defensiva i el treball d'estratègia li han permès tancar la porteria (0,56 gols per partit) i fer també el rècord de partits imbatut (32). La feina, doncs, és valuosa i meritòria. Després els títols sentenciaran.